Mentre tot això passa, a El Periódico ens informen de com s’ho fan els joves birmans per lligar. (Article publicat el 8/8/08)
Les parelles alimenten la seva relació als bancs públics instal.lats al voltant d’un gran llac a Rangun
1. • Els militars només permeten els petons en aquest parc
JORDI CORACHÁN
RANGUN
S’ha de ser il.lús per intentar arribar fins al número 55 de l’avinguda University, de Rangun, on viu arrestada des de fa 18 anys Aung San Suu Kyi, la líder opositora de 63 anys. Alguns dies abans, havíem entrevistat a Bangkok Adelle Lutz, l’actriu nord-americana que va encarnar l’heroïna birmana al cine, i s’havia d’intentar. Mitja dotzena de soldats armats fins a les dents van posar fi al nostre atreviment: “¡Fora! Aquesta zona no té cap interès turístic”.?
Més val no discutir perquè els periodistes som les persones més injuriades pel règim birmà. Però la zona té interès turístic, polític i social. La casa de San Suu Kyi queda al costat d’un bonic llac ple de bancs, on desenes de parelles festegen sota el paraigua que els protegeix de les mirades dels nens que pesquen. La llum oxidada dóna un ambient fascinant. És un lloc més concebut per a l’amor que per al patiment.??
Nois moderns?
Aquí hi trobem Moo, que llueix un vestit celeste fins al turmell. L’acompanya Win, amb texans i camisa rosa. Cap d’ells es posa el tradicional longyi (un pareo de quadros per als homes i estampat per a les dones). “En aquest parc s’hi està molt bé perquè gairebé no hi ha policia. No obstant, fora d’aquí, si proves de fer-te un petó en públic et deté la policia”, manifesta el noi, de 19 anys acabats de fer, mentre ella, més petita que ell, es ruboritza.?
Win ha vingut avui disposat a fer servir totes les seves armes per conquistar Moo. Ha portat una carmanyola amb mohinga, una sopa feta amb fideus d’arròs en un caldo de peix, que es mengen per esmorzar. Després, treu la guitarra, que només té quatre cordes, i toca unes balades per estovar-li el cor a ella. “Les noies no són tan fàcils com les europees”, fa broma ell, i ella el corregeix: “Les dones decents són iguals a tot arreu”. I tots dos riuen, amb ganes. Es fan un petó i tornen a riure.?
A l’esquerra del banc número 21 hi ha una nòria congelada per culpa del cicló Nargis, que va deixar encallada la seva maquinària i el que és pitjor, més de 150.000 morts al delta de l’Irauadi. Al davant, s’endevina la casa gàbia de San Suu Kyi.?
“Hem de venir al llac perquè no hi ha discoteques, ni parcs d’atraccions, ni bars musicals, ni cap altre lloc per poder-nos divertir. En aquest país hi ha poques coses i a sobre ens tenen aïllats del món”.?
Win torna a fer que sí amb el cap. El noi explica que manté contacte per internet amb aficionats a la música de molts països. Ho fa a través de Gmail, l’únic correu que funciona a Birmània, encara que sigui a empentes i rodolons. “Vaig sempre al cibercafè i faig alguns canvis en la configuració de l’explorador per poder-me connectar i que després no m’enxampin. En aquests moments tots els col.legues et pregunten sobre la tragèdia del cicló, els militars i el possible canvi polític. Però aquí s’ha d’anar molt amb compte, perquè fulla que es mou, fulla que tallen d’un cop de matxet”.??
Militars guillats?
Malgrat la dictadura, hi ha alguna cosa que es mou a Birmània. Almenys a Rangun, que ha perdut la capitalitat a favor de Naypyidaw, una ciutat fortalesa situada més al nord amb l’objectiu d’evitar una hipotètica invasió estrangera. “Els militars han perdut el nord”, s’anima a dir Moo. Però Rangun sempre tindrà el llac de l’amor.?A prop de l’estany hi va viure de jove Pablo Neruda durant la seva etapa d’ambaixador de Xile, que va tenir una tempestuosa relació amb una birmana de qui naixeria el poema El tango del viudo: Maligna, la verdad, qué noche tan grande, qué tierra tan sola.