bielmamengual |
dilluns, 21 de novembre de 2011 | 10:51h
Som aquí per dir tot allò que heu de saber. Podria començar així. M’he rentat la cara amb aigua calenta i em feia una peresa molt gran veure’m al mirall, comprovar que aquell home de cinquanta-set anys que es reflecteix a la superfície lluent som jo amb unes bosses arruades i liloses davall els ulls, amb la papada que em fa desaparèixer el poc coll que tenc i amb la calvície que m’ha convertit el front en una mitja bolla de món.
bielmamengual |
diumenge, 20 de novembre de 2011 | 00:06h
—He arribar tard: meditar el last minute com engany! —Ja en pots fer de bots i meditades però el 19 no has escrit ni una línia a la Plagueta. —Calla, malanada! —No t'agraden les teves veritats, moneta?
bielmamengual |
divendres, 18 de novembre de 2011 | 21:35h
avui els seus amics fan un homenatge al poeta Salvador Iborra a l'Espai Mallorca de Barcelona des d'aquí vull afegir la meva veu escrita amb paraules amarades de poesia per recordar-lo
Fer memòria Vull fer la vida lenta / perquè passin els dies sense témer-se'n / amb la serenitat de les estacions / que arriben justes en cada cicle / amb l'humus de la memòria / alimentant-les sense treva / Vull fer la vida lenta / perquè l'amor s'eixampli per tots els sentits / i no deixi lloc a cap mort quotidiana
La bellesa totasola Sap entrar en les paraules / en les juntes d'un vers / en el camí d'un so / en la guspira esperada / que ho pren tot
bielmamengual |
dijous, 17 de novembre de 2011 | 23:43h
UN EPISTOLARI ESPERAT. Crec que vaig sentir parlar per primera vegada d’aquesta correspondència al restaurant Il Giardinetto de Barcelona en un sopar organitzat pel meu editor Xavier Folch, per celebrar la sortida del meu llibre de relats, T’estim a tu (Empúries), que havien presentat Maria del Mar Bonet i Baltasar Porcel. Aquest, que tenia una meula torrencial quan s’hi posava, ens havia contat, provocat per mi, nombroses anècdotes de la relació entre l’autor de Mort de Dama i ell.
bielmamengual |
dimecres, 16 de novembre de 2011 | 13:38h
M'entusiasmen Tennessee Williams, François Sagan i Carson McCullers. Acaba de sortir en francès un llibre de textos de Tennessee, De vous à moi (Baker Street Editions), on reuneix tot un conjunt d'articles sobre la seva vida. Vet aquí un fragment on parla de la meva estimada Sagan que, en un altre llibre magnífic, Avec mon meilleur souvenir, contava l'estada amb Tennessee i Carson a Key West i entre d'altres coses meravelloses ens contava una anècdota meleta: ella veia que els matins tant un com l'altra bevien unes bones tassonades d'aigua; i pensava que duien una vida molt sana. Quina no va ser la seva sorpresa quan un dia va pegar un glop d'un d'aquells gots i va resultar que allò no era aigua sinó ginebra boníssima.
(…) Lorsque j’ai fait la connaissance de Françoise Sagan, à Key West (elle était venue voir Carson McCullers, qui était mon invitée), j’ai aperçu derrière elle ce cortège fantôme dont je viens de parler, car son roman Bonjour tristesseétait déjà en tête de la liste des best-sellers américaine (comme il l’avait été en France), et en découvrant cette meute de poursuivants, encore plus acharnée que de coutume sur les traces du gibier, j’ai cherché dans ses yeux un indice permettant de présager de l’issue de la course ou de la fuite, et j’ai décelé quelque chose, dans leur brun pailleté d’or, quelque chose de froid dans leur indifférence, mais de chaleureux par la sensibilité, qui m’a rassuré quant à l’avenir de cette jeune artiste. Je me suis dit qu’elle était l’élève de sa classe qui avait le plus de chances de réussir; cette gloire à dix-neuf ans ne se changerait pas en infamie, ni à vingt ans, ni plus tard. Il y avait dans ses jeunes yeux de la résolution et de l’humour, non du désarroi ou de la crainte. C’était le soir quand j’ai fait sa connaissance. Je m’étais demandé si, le lendemain matin, je la trouverais devant sa machine à écrire, en train de se colleter à un nouveau roman, avec une énergie compulsive. Eh bien, pas du tout. Le lendemain matin, elle est allée nager et prendre un bain de soleil, l’après-midi, nous sommes partis pêcher en haute mer et, le soir venu, elle s’est mise au volant de ma voiture de sport et l’a conduite si vite, avec un sourire si joyeux, que j’ai dû la mettre en garde contre la police de la route. Je crois que la passion de la vitesse est un signe de bonne santé chez les jeunes artistes: cela indique qu’ils ont déjà compris qu’il leur fallait tenir la meute à distance.
bielmamengual |
dimarts, 15 de novembre de 2011 | 22:45h
I m'he muntat una taula al meu estudi amb tot d'autors que han estat perseguits i empresonats com aquesta altarets que es munten a Mèxic per recordar els escriptor empresonats, perseguits i assassinats. I els he llegit. Així he viscut el Dia de l'Escriptor Empresonat. Els altars han estat l'element simbòlic que han utilitzat les associacions d'escriptors del PEN d'arreu del món, per recordar els escriptors mexicans morts i totes les víctimes de la situació de guerra encoberta que viu Mèxic actualment. El periodista Antoni Castells va fer entendre la greu situació que pateix aquets país amb l'article publicat a VilaWeb 'Foc creuat a Mèxic'.
La presidenta del PEN Català, Carme Arenas, ha recordat que la situació és molt difícil, complexa, i que va in crescendo. En aquesta situació de descontrol tan gran, el PEN fa tasques diplomàtiques i d'altres, i davant la dificultat, sempre ajuda el fet de donar visibilitat al conflicte i que el món en prengui consciència.
El PEN internacional recorda també que des del 15 de novembre del 2010 ja són trenta-tres els escriptors i periodistes assassinats arreu del món. El PEN internacional també s'ha fixat enguany en cinc casos d'escriptors i periodistes perseguits, empresonats i silenciats d'arreu: Reeyot Alemu (Etiopia), columnista polític que es troba incomunicat des del 21 de juny del 2011; la poeta i activista pels drets humans, Susana Chavez (Mèxic), que van assassinar i mutilar el 6 de gener del 2011; Abdul-Jalil Al-Singace (Bahrain), activista dels drets humans i blocaire que pateix cadena perpètua per les seves activitats d'oposició pacífica, des del 22 de juny del 2011; i els periodistes turcs Nadim Sener i Ahmet Shik, que han estat detinguts pels seus llibres i articles d'investigació sobre el govern i autoritats de Turquia, que han detingut centenars de persones amb l'excusa de pertànyer a una suposada organització anomenada 'Ergenekon'.
bielmamengual |
dilluns, 14 de novembre de 2011 | 22:14h
And we told her she was
beautiful / and we told her she was free / but none of us would meet her in the
House of Mistery
No hi
havia res de la meva vida que fos mostrador. Podia surfejar damunt els
esdeveniments més significatius i així i tot hauria de donar moltes
d’explicacions. Com calia treure la cara antiga del meu interior més esbucat?
bielmamengual |
diumenge, 13 de novembre de 2011 | 22:55h
Ho digueres la primera
vegada que ens vàrem veure: una bona còpia val més que l’original i, cop en
sec, quan vaig mirar de prop els teus ulls grisosos que feien joc amb els teus
cabells, em semblaren la imatge perfecta de la mediocritat que sempre havia
detestat d’antuvi. Encara record aquell vespre a la llibreria Homer de la Costa
de la Pols, quan avançava lentament a la coa que tenies davant la taula amb
tres exemplars del teu llibre, Èxtasi.
Et veia com el creador d’un univers laberíntic a partir de notes mínimes,
reduïdes a l’acuïtat d’una mirada, a una curiositat aguda, a la facilitat de
saber situar-te a ran de l’individu i desvetllar una nova relació amb les
coses.
bielmamengual |
diumenge, 13 de novembre de 2011 | 00:46h
acab d'arribar de Ciutadella on he explicat com vaig traduir La cantant calba d'Ionesco al Cercle Artístic. volia escriure abans que passàs el dissabte i ja som al diumenge. m'he adormit somniant amb la Ciutadella meravellosa i amb el Montgofre sensacional. com estim Menorca i la seva gent i els seu paisatge! he tornat renovat, refet, amb energies d'eufòria! la col·lega Maite Salord em dedica al seu blog paraules alades que li agraesc de veres. la seva germana, Josefina Salord , va ser la veu que em va presentar amb un text magnífic que intentaré transcriure tot d'una que pugui. Gràcies, Josefina per les teves hipèrboles! Gràcies, Maria Josep Rabassa, presidenta del Cercle Artístic ciutadellenc!
bielmamengual |
divendres, 11 de novembre de 2011 | 11:38h
M'agraden els jocs de nombres. Volia que el post sortís a les 11 hores i 11 minuts. Però m'he despir¡satat, despistat i distret escrivint coses sobre la meva traducció de La cantant calba de l'amic Eugène Ionesco. Sí, aquest dia tan assenyalat faig una conferència al Cercle Artístic de Ciutadella (Menorca) a les 20 hores (hauria de ser a les 11.11 de la nit) sobre aquesta feina que vaig teixir fa vint-i-cinc anys per al grup Teatre Sans. Estic content. Els amics del Teatre Sans l'han reposada i la traducció al palmesà de la pseudoburgesia mossona s'aguanta. Em fa gràcia i ho trob molt ionesquià això de viure en un dia sense zeros en plena època digital.
bielmamengual |
dijous, 10 de novembre de 2011 | 23:08h
Ens coneguerem a la Universitat de Barcelona. M'agradava perquè era intel·ligent, guapa, polissona, irònica, sabia riure i fer teatre i alegrava la vista i l'oïda allà on era. No vàrem ser amics: companys de lluita literària i antifranquista del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. La llegia però la seva novel·lística no m'interessava. M'estimava més els seus articles o els seus reportatges sobre els catalans als camps de concentració nazis. També vaig ser fan de les seves entrevistes. Era molt amiga de Josep Maria Castellet. Record un sopar amb ella i ell devora la Llotja de Palma en una Fira del Llibre Català. Tota mort és una injustícia però la seva va ser un cop baix. Va escriure fins el darrer dia. Era treballadora i elegant. Vet aquí un fragment d'article: «Reflexions sobre el fet i la pràctica d'escriure: Actualment em fóra molt difícil haver de dir amb quatre paraules per
què escric. I és que em sembla que no ho sé. No m'ha desaparegut aquella
voluntat d'explicar-me al món, però ara desitjo concretar d'alguna
manera aquesta explicació. Potser l'elaboració d'unes tècniques
narratives, la difícil recerca d'un estil propi, la tria de les paraules
més adequades, el sacrifici que comporta bandejar l'ampul·lositat i
l'afectació en benefici de la senzillesa, l'esforç per a saber copsar la
bellesa de les coses, el resorgiment dels detalls, etc., són els
motius que m'han portat a creure que escriure és un llarg camí que
exigeix tenacitat i, per dir-ho amb paraules de Txèhov que tan agradaven
a Thomas Mann, estar descontent de la pròpia obra perquè aquest és
l'element bàsic del veritable talent.»
bielmamengual |
dimecres, 9 de novembre de 2011 | 23:43h
Estic preparant la lectura dramatitzada que farem el Carles Molinet i jo al Teatre Lliure el 13 de desembre de 2011 d'una selecció de la correspondència entre aquests dos escriptors catalans. Aquest plagueter fa de Villalonga. Serà d'escoltar i de veure! Vet aquí un tast de l'any 1957:
1957
Baltasar
Apreciado D.Lorenzo:
Desde hace quince días estoy aquí.
Después de dos días de largo y pesado viaje, llegamos de noche al cuartel.
Enseguida nos cortaron el pelo a cero, ducharon y nos vistieron de gris. El
primer paso estaba dado: el recluta cambiado totalmente, se somete como por
ensalmo a todo cuanto se le manda.
La habituación a la vida de
cuartel fue algo pesada en principio, la novedad de la misma y la nerviosidad
ante sus secuencias mitigan un tanto el principio. Después, cuando ya no existe
curiosidad hacia el nuevo ambiente, pasan más lentamente los días. Ahora, por
ejemplo, cansa ya todo cuanto aquí ocurre.
bielmamengual |
dilluns, 7 de novembre de 2011 | 21:53h
El pesat i
el lleuger s’entremesclaven dins les nostres vides. Quan una parella com na
Susanna i jo arriba a certa edat ja sap que el futur és un país sense mapes.
Si oblidàs la necessitat de crear una estructura
fràgil per explicar les coses podria dir que la nostra existència s’esdevé dins
un desplegament ordenat de reflexos: es tractaria de descriure la circulació
formidable d’una llum teixida per eflorescències gasoses i partícules més
enlluernadores que les guspires, produïdes per algun mecanisme laserià, que
contarien la carícia del sol sobre les pells, la seva presència diàfana en les
herbes, els roquissars, els boscos i, sobretot, en aquella pell marina, la mar
antiga, que ens col·locava dins un flux aquàtic lluent.
acab d'arribar de Ciutadella on he explicat com vaig traduir La cantant calba d'Ionesco al 
M'agraden els jocs de nombres. Volia que el post sortís a les 11 hores i 11 minuts. Però m'he despir¡satat, despistat i distret escrivint coses sobre la meva traducció de La cantant calba de l'amic Eugène Ionesco. Sí, aquest dia tan assenyalat faig una conferència al Cercle Artístic de Ciutadella (Menorca) a les 20 hores (hauria de ser a les 11.11 de la nit) sobre aquesta feina que vaig teixir fa vint-i-cinc anys per al grup Teatre Sans. Estic content. Els amics del Teatre Sans l'han reposada i la traducció al palmesà de la pseudoburgesia mossona s'aguanta. Em fa gràcia i ho trob molt ionesquià això de viure en un dia sense zeros en plena època digital.
Ens coneguerem a la Universitat de Barcelona. M'agradava perquè era intel·ligent, guapa, polissona, irònica, sabia riure i fer teatre i alegrava la vista i l'oïda allà on era. No vàrem ser amics: companys de lluita literària i antifranquista del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. La llegia però la seva novel·lística no m'interessava. M'estimava més els seus articles o els seus reportatges sobre els catalans als camps de concentració nazis. També vaig ser fan de les seves entrevistes. Era molt amiga de Josep Maria Castellet. Record un sopar amb ella i ell devora la Llotja de Palma en una Fira del Llibre Català. Tota mort és una injustícia però la seva va ser un cop baix. Va escriure fins el darrer dia. Era treballadora i elegant. Vet aquí un fragment d'article: «Reflexions sobre el fet i la pràctica d'escriure: Actualment em fóra molt difícil haver de dir amb quatre paraules per
què escric. I és que em sembla que no ho sé. No m'ha desaparegut aquella
voluntat d'explicar-me al món, però ara desitjo concretar d'alguna
manera aquesta explicació. Potser l'elaboració d'unes tècniques
narratives, la difícil recerca d'un estil propi, la tria de les paraules
més adequades, el sacrifici que comporta bandejar l'ampul·lositat i
l'afectació en benefici de la senzillesa, l'esforç per a saber copsar la
bellesa de les coses, el resorgiment dels detalls, etc., són els
motius que m'han portat a creure que escriure és un llarg camí que
exigeix tenacitat i, per dir-ho amb paraules de Txèhov que tan agradaven
a Thomas Mann, estar descontent de la pròpia obra perquè aquest és
l'element bàsic del veritable talent.»
Estic preparant la lectura dramatitzada que farem el Carles Molinet i jo al Teatre Lliure el 13 de desembre de 2011 d'una selecció de la correspondència entre aquests dos escriptors catalans. Aquest plagueter fa de Villalonga. Serà d'escoltar i de veure! Vet aquí un tast de l'any 1957:
Aquesta veu em duu tots els aires d'estiu de la meva postadolescència! Gràcies, Mina!
