bielmamengual |
dijous, 12 de gener de 2012 | 23:36h
DOS DIES I BUSQUES DE FUNCIONAR PER UNA MUNTANYA RUSSA. No m'he aturat més que per dormir unes poques hores. Dimarts 10. arribada a Barcelona. Teatre Lliure de Montjuïc. Sala Fabià Puigserver (estimat i recordat amic). allà vaig veure Cartes de l'exili amb Núria Espert i Josep Maria Flotats de deïdors. Després, sopar a la fàbrica Moritz amb Pepa i Dani: una meravella de restaurant molt fashion a la Ronda de Sant Antoni (sopa de ceba, pilota de perdiu i llebre royal). Dimecres 11. Anada amb l'amiga Pepa López a la Universitat de Girona. A la Sala de Graus dins un cicle dedicat al centenari de l'Institut d'Estudis Catalans, presentat magníficament per Mita Casacoberta, parl de la meva relació amb la llengua catalana (la meva amant, la meva eina, el meu cel, el meu paradís, la meva mort, la meva vida, el meu plaer, etc.). Un públic fervorós 'ewstudiants còmplices des del primer moment, uns amics professors i escriptors (Josep Maria Nadal, Joan Ferrer, Francesc Ten, Josep Maria Fonalleras, Albert Rossich, Mita Casacoberta, Narcís Iglesias, etc.). Retorn a Barcelona després d'un exquisit dinar a El brosell (pastís de ceba i galtes de porc.) A la la Petita del Teatre Nacional de Catalunya assistesc a un assaig general d'Els baixos fons de Gorki en versió contemporània dirigida per l'amiga Carme Portaceli. Ben miradora i entretenguda! Denunciadora! Sopar a La Locanda amb Lolita Bosch i Borja Bagunyà (rissoto de ceps). Una festassa de records de Guadalajara (Mèxic). Després xerrada a les escales de la Catedral. Dijous 12 reunió tot el matí amb la meva amiga i editora Maria Bohigas per donar el darrers retocs a Llefre de tu, el meu llibre que sortirà al Club Editor el mes de febrer. Estic contentíssim, excitat i feliç amb aquesta feta. La coberta de Jean-Marie del Moral és meravellosa. El títol Llefre de tu, una gran troballa, literalment i en tots els sentits. L'horabaixa, retorn a Mallorca. Uns dies devorats à bout de souffle! [Imatge de Jean-Marie del Moral]
bielmamengual |
dilluns, 9 de gener de 2012 | 21:00h
Avui fa seixanta-cinc anys que a les dues i mitja del capvespre a l'Hospital Municipal de Castelló de la Plana (País Català) la meva mare, Paulina Amengual Payeres, em duia al Món. Gràcies, mare. Gràcies, pare. I gràcies a totes les persones que amb diversos procediments de comunicació m'han desitjat "Molts d'anys i bons". Estic fervorós, content i més lluitador que mai davant els neofeixismes que ens ataquen arreu arreu. Ahir vaig entregar un llibre a la Maria Bohigas que sortirà molt prest al Club Editor. Passat demà faig una conferència a la Universitart de Girona on explicaré el meu love story amb la llengua catalana. Tenc salut per viure, per escriure i per estimar! Tenc tants de projectes per fer! Trenc les rutines de cada dia amb una Vita Nuova sempre seguida.
AMUNT ÀNIMA FORTA!
[Quadre La Canastra de fruita de Michelangelo Merisi da Caravaggio]
bielmamengual |
diumenge, 8 de gener de 2012 | 18:17h
La fredor humida s'afica per les escletxes de les vidrieres, entra dins les mirades cap al jardí exhaust de tant lirisme, penetra per les entreportes del sentit, fa matx entre les correnties nervioses que empenyen cap a la malenconia, ataca tostemps de valent.
He caigut en una estat de prostració violenta. He anat al fons de la pallissa i m'he col·locat en posició fetal a un cornaló. He tornat als vespres infantils en què m'escapava del casal perquè algú m'havia dit una cosa dolenta i em refugiava dins la meva aterridora sordesa per a tot quan hi havia al món.
[Daguerrotip del Temple de Júpiter d'Atenes de Joseph Philibert-1842]
bielmamengual |
dissabte, 7 de gener de 2012 | 23:34h
M'he Passat tot el sant dia fent feina amb el text: GAIREBÉ NO HI HA NINGÚ. [Imatge de Patxi Etxevarría] —————————————————————————————————————— COPII UN POEMA ANTIC QUE EM FA REVIURE:
Sal de la terra
There is a word Which bears a sword Emily Dickinson
Me n’aniré un dia sense haver-ho dit tot: el descens de la llum entre les branques dels nervis ferits de no trobar entrellat els silencis llarguíssims de la nit ocular que no en sap res d’esperes grafits i sutges els gemecs invisibles dels cossos plegats per cavorques ufanes de plers tendrorals l’asfíxia d’uns noms que no poden ser escrits sense que tot calfredi dins la nit flamejant. Me n’aniré un dia sense haver-ho dit tot: cada absència serà un començ de dicció.
bielmamengual |
divendres, 6 de gener de 2012 | 22:01h
Aquest vídeo no és una caricatura sinó una paràbola feta amb molt d'humor d'un tema que és tràgic: viure sota una dictadura. Potser el dia dels Reis, amb tota la seva alegria lúdica de regals i gatzara, no és el moment més adequat per recordar l'horror. Però no vull que em fugi del cap aquesta misèria. Per poder tenir-la present i lluitar amb les minses armes d'un mateix contra qualsevol engruna dictatorial en les nostres vides. Tots portam un dictador dedins. No ho havies pensat mai?
L'amic i poeta Martí Sales és un dels quatre sirles. Ara mateix, a les 22.05, les parets del Sidecar deuen totxotremolar del so punk-rock-psiquedèlic d'Els Surfing Sirles. CANT AMB VOSALTRES! HI SOM, COL·LEGUES!!!! AMB VOSALTRES! MOLTA MERDAAAAAAAAA!
bielmamengual |
dimecres, 4 de gener de 2012 | 12:37h
EL MEU LEMA PER AL MMXII: ATREVEIX-TE A SABER. I RIURE, RIURE, RIURE AMB TOTES LES FORMES DE LA PARÒDIA, DEL SARCASME, DE LA LLUITA A TRAVÉS DE L'HUMOR QUE POT SER VITRIÒLIC. COM EXEMPLE AQUEST VÍDEO SENSACIONAL!
bielmamengual |
dimarts, 3 de gener de 2012 | 19:08h
Copii in extenso el text de Gabriel Bibiloni, professor de català de la Universitat de les Illes Baleards, perquè val la vergonya llegir-ho a poc a poc i veure la maquinària jurídica que el govern del PP mou contra la llengua catalana a les Illes Balears.
L’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei de la funció pública de les Illes Balears, de què parlàvem en un post precedent, no representa una simple modificació de la referida Llei de la funció pública i la supressió del requisit de coneixement del català per als funcionaris, sinó que és tota una reforma del marc jurídico-lingüístic vigent fins ara a les Illes Balears. Una veritable destrucció de la legislació que suposava una certa protecció legal de la llengua catalana, que, si s’aprova l’avantprojecte, quedarà en una situació d’oficialitat teòrica, completament buida de contingut, i convertida en una llengua totalment prescindible. Una via oberta a la seva residualització i progressiva extinció.
A part de les modificacions legals previstes en l’avantprojecte, aquest fa una derogació explícita de cinc decrets importants:
a) El Decret 114/2008, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball que es convoquin en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
b) El Decret 24/2009, de 27 de març, pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
c) El Decret 86/2004, de 15 d’octubre, pel qual es regula l’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments per proveir llocs de treball dels ens locals de les Illes Balears reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter nacional.
d) El Decret 7/2006, de 3 de febrer, pel qual s’aprova la concessió de premis al personal funcionari i laboral al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per haver obtingut nivells de coneixement de català superiors als exigits per a l’ingrés en la funció pública.
e) El Decret 100/1990, de 29 de novembre, que regula l’ús de les llengües oficials de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
bielmamengual |
dilluns, 2 de gener de 2012 | 20:46h
Avui per diferents camins m'ha sortit a l'encontre l'amic i escriptor Gabriel Galmés i m'he trobat un conjunt de persones que parlaven d'aquest llibre magnífic d'articles Vull una estàtua eqüestre (Quaderns Crema) que ha seleccionat l'amic David Castillo, i que recoman fervorosament a tots els lectors per la seva força intel·ligent, humorística i sobretot crítica. Una crítica d'aigua règia i vitriol que enyor una cosa de no dir. Reproduesc in extenso l'article de Jordi Nopca perquè és el primer que he trobat. El MMXII llegiu Gabriel Galmés, fa tornar intel·ligents! ——————————————————————————————————————————
Gabriel Galmés, ironia, grapa i talent Aquest 2011 fa deu anys de la mort de Gabriel Galmés. Des del 1986 i fins al 2001 l'autor manacorí va publicar un llibre de contes i quatre novel·les en què l'humor va de bracet de l'anàlisi social, precisa i esvalotada. Quaderns Crema ha editat una selecció dels seus millors articles JORDI NOPCA Quaderns Crema edita els millors articles de Gabriel Galmés El primer que es descobreix llegint algun dels cinc llibres de ficció de Gabriel Galmés (Manacor, 1962-2001) és l'extraordinària precisió de la seva prosa. Poc després es comença a parar atenció als matisos humorístics amb què decora algunes frases, valoracions ínfimes però determinants en la construcció dels seus personatges, que viuen a Manacor però tenen les antenes desplegades cap al món. Perquè tot llisqui amb una mica més de fluïdesa, els personatges galmesians afegeixen unes gotes de conyac al cafè o demanen un vodka amb taronjada.
bielmamengual |
diumenge, 1 de gener de 2012 | 23:50h
He dormit, he somniat, he covat, he escoltat les notícies, he desitjat coses bones als amics, he escrit, he llegit, he passejat (la claror de la Serra era brutal: tot tenia els seu color exacte. Els farallons del Castell d'Alaró i el puig de l'Alcanada eren verd i fang, el puig Major era cendra petrificada. Quina transparència!), he menjat caquis, he parlat amb amics, he estimat tot quant he sabut, he escoltat Mozart (Dies irae, Dies illae), he recitat poemes, he enviat cels, he copiat Téophile Gautier.
bielmamengual |
dissabte, 31 de desembre de 2011 | 21:05h
Make me a picture of the sun
So I can hang in my room.
And make believe I'm getting warm
When others call it "Day"!
Draw me a Robin --on a stem--
So I am hearing him, I'll dream,
And when the Orchards stop their tune--
Put my pretrense --away--
Say if it's really --warm at noon--
Whether it's Buttercups --that "skim"--
Or Butterflies --that "bloom"?
Then --skip the Russet --on the tree--
Let's play those -- never come!
Emily Dickinson
Record que em repeties molt un mot anglès que no coneixia: DULLNESS.
I m'explicaves que en català no hi ha cap paraula equivalent perquè significa alhora l'avorriment, l'absència d'esclat i el caràcter ensordit i trist de tota sensació. Em bressolaves amb la necessitat d'arribar al dullness dins la intensitat, l'esplendor i la gràcia d'aquelles jornades irrepetibles.
La tradicional manifestació commemorativa i reivindicativa de la Diada de Mallorca (Facebook i Twitter) es farà a les sis del vespre a Palma (passeig del Born) per vint-i-cinquena vegada, sota el lema 'Som una nació. Autodeterminació'. 'Cada any per aquestes dates milers de ciutadans continuam sortint al carrer per reafirmar què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació', diu el manifest de la Plataforma 31-D. Al final de la marxa, hi haurà un concert a càrrec dels grups Barrumbada i Germans Martorell i de les punxa-discs Ovàries, a la plaça dels Patins.
En ocasió de la diada, que es fa el 31 de desembre en record de l'entrada de les hosts del rei Jaume I a Ciutat l'any 1229, l'Obra Cultural Balear (OCB) ha mobilitzat enguany una quarantena de municipis, que proposen activitats commemoratives diverses.
Però la Diada arriba enguany molt marcada per l'ofensiva del govern de José Ramón Bauzá, tant contra la llengua com contra la cultura, amb la reformade la llei de la funció pública del govern de Bauzá, que modifica la de normalització lingüística de tal manera que es pugui incloure el castellà en la denominació oficial dels municipis, i que això depengui de cada ajuntament. . Per aquest motiu, l'Obra va cedir ahir l'espai i l'altaveu de l'acte central, al Teatre Principal de Palma, a desenes d'entitats, grups, associacions i creadors 'afectats per les retallades aplicades tant pel govern com pel Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma', tots tres dirigits pel Partit Popular.
Ara, en la presentació de l'acte, el president de l'OCB, Jaume Mateu, va insistir que volien llançar un missatge positiu, expressar el 'Sí a la cultura' no pas amb discursos, sinó amb una mostra de cada art concreta, de tots els llenguatges culturals actuals. Al Principal hi haurà, doncs, mostres de glosa, xeremiers, audiovisuals, castellers, dimonis, teatre, dansa i cant coral. Per Mateu, 'la cultura és l'únic motor de progrés, l'únic revulsiu humà i l'únic mitjà d'alliberament dins la crisi. Un motor econòmic i de llibertat.'
A la gala, sota el lema 'Sí a la cultura', s'hi van sumar l'Associació d'Artistes Visuals, la Federació de Corals, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Associació d'Actors i Actrius Professionals i la Federació de Música i Ball de Mallorca.
bielmamengual |
dijous, 29 de desembre de 2011 | 14:25h
AMB LA REPRODUCCIÓ D'AQUESTA ENTREVISTA A N'ANDREU MANRESA VULL FER UN HOMENATGE A TOTS ELS LLUITADORS PER LA VERITAT TAN OBLIDADA I VENUDA EN AQUESTS TEMPS QUE CORREN. GRÀCIES, ANDREU, PEL TEU CORATGE I PER FEINA BEN FETA!
Andreu Manresa: 'Les empreses d'Urdangarín eren una màquina de fer diners'
Entrevista amb el periodista que millor ha seguit el cas del duc de Palma
De la seva recerca periodística n'han sortit els principals detalls del 'cas Palma Arena'. També va revelar, fa mesos, la implicació del gendre del rei, Iñaki Urdangarín, en la trama corruptiva. El corresponsal del País a Mallorca, Andreu Manresa (@AndreuManresa), segueix el cas de fa anys i actualment és el periodista que millor coneix el cas i que més n'ha informació acumulat. En parlem amb ell en aquesta entrevista, en la qual diu que la investigació no està en cap cas tancada, que l'encausament d'Urdangarín és lògic i que la trama empresariual que havia organitzat era una 'màquina de fer diners'.
Finalment, Urdangarín encausat...
L'encausament d'Urdangarín era inevitable, en tant que ja hi ha encausats el seu soci, Diego Torres, i d'altres persones que formaven part de l'entramat de l'Institut Nóos. A més, els negocis que estan sota sospita tant a Balears com a València, tots dos per desviament de grans quantitats de diner públic, van ser gestionats directament per Urdangarín. És un encausament lògic. No s'entendria que no s'hagués fet, encara que impliqui posar en qüestió l'activitat d'un gendre del rei.
La infanta Cristina era propietària d'una de es empreses que rebia aquests diners desviats...
Sí, era la sòcia d'Urdangarín a Aizoon. Però tant el jutge com el fiscal consideren que era una sòcia decorativa i que no participava en les activitats mercantils de l'empresa. No la citen com a encausada en cap document. Era una sòcia de companyia.
Sortiran noves informacions importants del cas?
La instrucció ha anat prou enllà, perquè ningú no s'esperava que el 'cas Palma Arena' arribés tan lluny ni que hi hagués tràfic de diners a l'estranger com sembla que hi ha hagut. Però no es pot descartar res. Perquè fixa't amb un detall: de 2003 a 2007 les empreses de l'entramat van reunir quinze milions d'euros amb activitat vinculada al patrocini, mecenatge i serveis per a congressos esportius i turístics. D'aquests quinze milions, sis provenen de presumptes desviaments d'administracions públiques. Els altres vuit vénen de contractes per altres empreses privades.
I també de manera presumptament fraudulenta?
Cap d'aquestes empreses privades que van contractar els serveis de Nóos no ha presentat cap denúncia per suposat frau o estafa. Per tant, de moment, d'aquests quinze milions només se n'investiguen sis. Dels altres, d'origen privat, no se n'ha posat en dubte la legalitat. És curiós, però de moment cap d'aquestes empreses no ha emprès cap acció legal contra Urdangarín. Si algú ho fes, la investigació podria fer un altre tomb. Pensa que les empreses de l'entramat de Nóos que rebien tots aquests diners eren molt diverses i disperses: n'hi havia algunes amb seu a l'estat espanyol i algunes amb seu a l'estranger. Juntes, les empreses d'Urgandarín eren una màquina de fer diners.
Les administracions implicades eren coneixedores de l'operació?
Els governs balear i valencià coneixien les quantitats que es movien, perquè ho van executar ells, però no podem saber si eren coneixedors de la destinació final dels diners. De tota manera, és una hipòtesi que no és tancada. La investigació en aquesta línia no és tancada. A més, la prudència s'ha imposat en aquesta història des del principi. Per exemple, el PSIB va fer una pregunta al govern en seu parlamentària respecte el cas i no va esmentar Urdangarín, sinó que es va limitar a preguntar per les quantitats de diners i pel biax que hi havia entre el que es va pagar i el que costaven determinades obres i serveis.
La casa reial en pot sortir més esquitxada encara?
La infanta no ha estat encausada, però ara ja s'ha aixecat el vel. És difícil de dir si pot acabar havent-hi vincles més forts. Però no oblidem que aquí hi coincideixen un cas de presumpta corrupció, la implicació directa d'un membre de la família reial i l'interès de la premsa rosa. És un cúmul d'ingredients que genera molt interès i també que es presta a fer tota mena d'especulacions. En tot cas, tot és obert.
Lluny de les especulacions, la teva investigació periodística en aquest cas ha estat decisiva...
Bé, és un periodisme de risc, perquè demana molta dedicació, insistència, fonts... Hi he dedicat molt bona part del meu temps. Cal fer una recerca pròpia que demana moltes hores i no sempre amb garantia d'èxit. I sí, és un periodisme necessari, que no es pot perdre, ara més que mai, perquè la professió no pot esdevenir servil.
