Plagueta de Bord

Estic damunt el IX Festival de Poesia de la Mediterrània: un gust per un cantó i una nirviada per l’altre. Emperò tot està a punt: els poetes, el llibre del festival, els cartells, l’escenografia, el Teatre principal de Palma, l’energia vivificadora de dir poesia en veu alta per fer més habitable el Món.

Vet aquí quatre mots de la veritat sobre el fester de la música de les paraules.

DEDICATÒRIA DEL FESTIVAL. Tres són els noms que il·luminaran els dies festivalers. Primer de tot donam un ?Molts d?anys i bons? a Josep Palau i Fabre que el passat 21 d?abril celebrava noranta anys. La veu prodigiosa d?un dels més alts mestres de la poesia catalana, europea i mundial de tots els temps, la que obri d?ampit en ample les portes d?aquest novè, i nou, renovellat, Festival de Poesia de la Mediterrània. Amic i mestre que per motius de salut no ha pogut venir a donar-nos l?energia poètica del seu dir ens acompanyarà amb la presència viva i vivificadora de la seva lletra poètica: aquests Poemes de l?Alquimista que escrits, treballats i refosos al llarg de la seva vida constitueixen un himàlaia essencial dins la poesia catalana contemporània. Emperò mestre Palau és un escriptor tot terreny, que travessa tots els llenguatges, i ens ofereix uns assajos, Quaderns de l?Alquimista, en què llegeix, analitza i crea al voltant dels clàssics medievals fins als maleïts de la modernitat, una prosa fosforecent que ens il·lumina tota una tradició silenciada o malvista: ens descobreix un Ramon Llull inèdit, creador de móns verbals i alquimista en el sentit més estricte, ens mostra la musicalitat perfecta de la poesia d?Ausiàs March, ens fa entrar dins els secrets de l?obra fulgurant de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i ens fa veure la força tranformadora que hi ha en l?obra de maleïts com Rimbaud, Baudelaire o Artaud. El seu teatre, espasmòdic, diu la brutalitat de la guerra civil i la grisor mortal del franquisme amb l?amor com a gran energia creadora. Els seus contes i narracions tenen la senzillesa de l?oralitat i la fondària d?un creador de personatges que contempla l?univers amb una mirada alegre i, alhora, amb una esperança desesperançada. Les seves traduccions de Rimbaud, Balzac o Mariana Alcoforado s?acosten a l?obra pròpia. Aixímateix l?adaptació al francès de Ramon Llull i Ausiàs March ha fet d?aquests clàssics una autors d?ara mateix. La seva íntima amistat amb Pablo Picasso i l?amor a la seva obra fa que els vint llibres que ha escrit sobre ell constituexin un dels estudis picassians bàsics i el converteixin en una de las máximes autoritats mundials sobre l?artista. Aquest mestre, Josep Palau i Fabre, que s?ha dedicat a fer irradiar les paraules del bell catalanesc, que no s?ha aturat de lluitar per una llengua i una cultura catalanes en perill (encara el record quan preparava un manifest de totes les Universitats del Món que reconeixien la unitat de la llengua catalana), que ha contemplat els abismes i les constel·lacions dels grans maleïts del segle XX perquè creu que la poesia és una força extraordinària de transformació de l?univers, que fou reconegut fa dos anys com a doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, aquest homenot català i universal que aquest anys fa noranta anys serà el far que ens orientarà entre les aigües procel·loses que vivim. Recodarem també que fa deu anys partiren de vacances dos homenots de la nostra cultura: Blai Bonet i Nadal Batle. Mestre Blai Bonet és un dels poetes catalans més alts i magnífics del segle XX. Mestre Nadal Batle va fundar la Universitat de les Illes Balears amb la matemàtica poètica dels visionaris. Ambdós ens acompanyaran en la seva lletra viva.

12 POETES EN ÀRAB, EN PORTUGUÈS, EN CATALÀ, EN ASTURIÀ, EN CASTELLÀ I EN BERBER. Ahmed Assid és investigador, activista i militant pel reconeixement de la llengua i la cultura amazigues (berebers), ha escrit contes per infants, una antologia de la poesia amaziga i diversos llibres de poemes. La seva poesia és intimista i lluitadora, amarada d?ofrenes i de jubilacions. Antonina Canyelles escriu en català i va canviar el violí per la ploma i toca pels descampats del paper. Així es defineix. Poesia dura feta de tendreses amb una tendència clara a la lluita per defensar la seva integritat i la seva llengua. Osama Esber és siri. Traductor, periodista i editor que ara treballa com a traductor de l?anglès a Radio Damasc. Poesia amorosa que viu dins les coses de cada dia, en els abismes de les lluites i en els descampats dels desigs. Àngels Gregori, veu jove del País Valencià, a més a més de poeta dirigeix el Festival de Poesia d?Oliva. Els seus versos ens mostren les seves visions, les seves pors, els seus entenebriments i il·luminacions dins l?estrany ofici de viure. Joan Manresa és de Felanitx del Món. A més a més de poeta és deïdor de versos de poetes àrabs, catalans i propis. Clam poètic de paraules petites i humides que es claven com a sagetes al voraviu de la sensibilitat. Manuel António Pina, portuguès tot terreny. Ha escrit, a més de poesia, narrativa, teatre, crònica, assaig i literatura infantil. Els seus temes poètics són la pròpia identitat, el record, la infantesa perduda, la mort i la metaliteratura. Berta Piñán, compromesa amb la recuperació i la dignificació de la llengua i cultura asturianes, fa una poesía aèria i mineral, fonda i interrogativa dels secrets obscurs de l?esperit. Jaume Pont, poeta i crític català, escriu uns versos arrelats a les contradiccions entre paraula, temps, amor i mort, aprofundint les claus metafísiques que il·luminen la vida. Montserrat Rodés, poeta catalana que de petita ja va saber que s?ho passava més bé pensant que jugant. Entèn la poesia i la veritat com a sinònims i cerca la complicitat amb el lector amb sensibilitat activa. Marc Romera, poeta, narrador i crític català, que a partir d?una poesia propera a l?experiència s?endinsa en una constant evolució i experimentació molt atenta a la forma verbal, necessària per dir una visió crítica del món. Gabriel de la S. T. Sampol, poeta, professor i traductor. La seva poesia beu en fonts clàssiques, especialment bíbliques. L?amor amara els seus poemes des de la carnalitat més quotidiana a la mística més encesa. Luís Antonio de Villena, bàsicament poeta, encara que fa narració, periodisme i crítica. Poesia sensual que canta els joves cossos en els seus intants més amorosos amb un desfici total per la bellesa i amb un llenguatge nítid i engrescador. Dotze poetes dotze veus que divendres, u de juny, a les nou del vespre al Teatre Principal de Palma us oferiran les seves músiques verbals més seductores. L?entrada és gratuïta. Us hi esperam!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!