El temps de l’escriptura és ric, solitari, fort, joiós, irreversible, humaníssim, consolador, ferest, lúcid, rabiosament serè, creador de llibertats a les totes (ah! llibertats vigilades! Cal saber-ho). El temps de l’escriptura són treballs d’amor perduts.Visca Xécspir!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
vaig traduir malament el cànon setanta dos del àngles.
Encara duc perfum de llàgrimes,m’entres el cor me batega i m’ escorta Bach Violin Concertos.Hyperiòn.