21 d'agost de 2015
0 comentaris

NO POT SER MAI QUE LA VELOCITAT DEL TEMPS!

He anat a caminar. He trobat damunt les parets de pedra seca els esbatzers estimats. I els seus fruits plens de bolletes amb color de móra (duu accent diacrític?). I he sentit moltes de coses: a)he recordat a na Lisa , una amiga francesa que collia mores per fer pollastre amb mores. I ja és morta. b)he trobat aquell sabor dolç i aspre que sempre és el mateix, i em duu a la infantesa. També morta? c)he pensat que escriuria un post amb Chopin al fons per posar un poc d’ordre a les meves desaparicions de la Plagueta de bord.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!