26 de juliol de 2014
0 comentaris

‘Els darreres de l’illa’ de sebastià perelló: una joia!

CONTRA LA DESTRUCCIÓ DE LES FONTANELLES. Avui acab de veure amb aquests ulls que es menjaran els cucs o el foc com les Fontenelles, la darrera zona humida de Palma, agonitza a cop de pala i de depredadors. El que encara queda de la zona d’aiguamolls que un dia fou el Prat de Sant Jordi està ple de pales i retroexcavadores des del passat més de desembre que fan matx. La promotora, Unibail Rodamco, diu que construirà un macrocentre comercial de 75.000 metres quadrats, un aparcament de 3.500 places, amb una inversió de 225 milions d’euros. Crec que les xifres són clares i llampants i mostren per on va el negoci.  I la promotora té la barra d’assegurar que la urbanització s’inspirarà en la natura de Mallorca (deu ser que avui natura ja és sinònim de balearització) i especialment la del espai natural de les Fontanelles. I per afegitó amollen que també tindran en compte l’obra pictòrica i escultòrica de Joan Miró. Si el gran mestre fos viu, ell que adorava Mallorca i posava el crit en el cel quan veia els bàrbars que feien malbé la costa, segur que maleiria aquests promotors que usen el seu nom en va. El GOB va presentar el passat gener una denúncia penal davant la Fiscalia per les obres de les Fontanelles perquè “incompleixen greument el Pla de vigilància ambiental de les Illes Balears en matèria de residus tòxics i contaminació del sòl en una àrea protegida. I les obres no disposen d’un pla de gestió de residus, encara que és obligatori, segons estableix la normativa autonòmica.”   Sembla mentida que l’any 2014, després de tants d’anys i lluites de sensibilització mediambiental els nostres governants i els nostres capitalistes encara no se n’hagin temut del valor cultural i també, tan bé, econòmic de tenir unsx paisatges protegits!

***

LLEGIU ‘ELS DARRERES DE MALLORCA’ DE SEBASTIÀ PERELLÓ. Després de mirar l’Àlbum Mallorca, quan llegeixes Els darreres de l’illa. Literatura de viatges i les Illes Balears (Lleonard Muntaner Editor), pots entendre a les clares molts dels desastres i catàstrofes que ens han convertit en un trast encimentat, un betlemet explotat o un ressort. Pots entendre millor la depredació de les Fontanelles i el paisatge amb figures i figurants. Perquè en Sebastià Perelló, amb una lletra planera, transparent, sàvia i ben clara, ben païda, ens conta com ens acomodam als tòpics i a les imatges lloccomuneres que ens donen i d’altres vegades replicam als medallons que ens encolomen. Primer de tot ens defineix la literatura de viatges: “espai de frontera entre la inscripció, l’ànsia de deixar dit, i aquella altra, l’estrangeria. No el que tens a les mans, sinó el que ha volat”. I ens diu una mala fi de veritats sobre els viatgers que han escrit i descrit el paisatges de l’illa per intentar caçar l’esprit des lieux. I ens fa veure que el paisatge és heterogeni i estratigràfic, un perpetuum mobile, un devessall de veus, una complexa història. I assegura: “no hi ha manera d’estabilitzar-los perquè es congrien en la multiplicitat, en la fluïdesa. (…) I els pasasavolants que han dit les illes per ventura cercaven dissoldre’s, esser un altre amb ulls nous de trinca i amb els mots, amb els seus mots, han provat de perfilar-nos en la discontinuïtat entre la narració, les coses vistes i la realitat.” I després, d’una forma condensada i ben instructiva, ens repassa la presència humana a les Illes Balears des de fa quatre mil anys fins al segle XX quan hem creat un desastre turístic: la balearització. El segle XVIII apareix com l’edat d’or de la literatura de viatges i aquí apareixen noms tan significatius com Gaspar Melchor de Jovellanos, il·lustre exiliat, Joan Salvador Riera, creador d’un herbari illenc i Bonaventura Serra i Ferragut, fundador de la La Sociedad Económica de Amigos del País. Arriben després el viatgers romàntics, rousseaunians, amb la passió del sud, l’emoció davant el sublim i pintoresc i la subjectivitat del viatge sentimental, que recerquen la diferència, el local, sense voler deixar de ser cosmopolites, amb el deixant de  la melancolia. Una illa com Mallorca concentra per a ells tota la imatgeria romàntica. I aquí ja pareix el llibre més central, Un hiver à Majorque de George Sand, i tot un conjunt d’altres viatgers que són legió: André Grasset de Saint–Sauveur, Alexandre Laborde, l’Arxiduc Lluís Salvador (amb un estudi especial per la seva singularitat), Gaston Vuillier, Jean-Baptiste Laurens, Charles William Wood, Elizabeth Mary Belgrave,  Henry Christmas, Dodd i John Williamn Clayton, etc. A tots ells els dedica Perelló un espai, però qui té un capítol magnífic, detallat, ple d’informacions, d’elements descriptius i crítics és George Sand: “l’illa refugi com a espai idíl·lic, exòtic, utòpic és negat per la presència d’una cultura que si bé és primitiva no deixa de conformar una civilització que no permet la ruptura que s’havien proposat els protagonistes. Fins i tot la confrontació és violenta.” Perelló fa una visió aclaridora del llibre de la Sand i mostra l’ús que n’ha promogut la indústria turística. I si és la Sand qui remarca que l’illa és un paradís pels pintors, Perelló ens ofereix un prodigiós panorama dels pintors viatgers de finals del segle XIX i principis del XX. Puc dir que he après molts de noms de pintors que no coneixia, des de Adolphe Balfourier i Joaquim Cabanyes a Rusiñol, Mir, Bernareggi o Sorolla. En el segle XX novel·les, guies i publicitat turística ofeguen el relat dels viatgers. Però entre viatgers i residents Perelló també fa una bona repassada exhaustiva als noms més significatius de la literatura mundial que han deixat a les Illes Balears la seva petjada i els seus escrits encara que siguin esbiaixats. Per cloure aquesta obra singular que és una joia rara i escassa dins la nostra literatura assagística, Perelló ens fa un retrat d’un illòman viatger, Josep Pla, i ens destaca les qualitats dels seus textos sobre les Illes Balears: sempre parteix del detall anodí transcendit i amb un realisme sintètic i que es fixa amb els no-resos, amb un mirar  a la menuda, sap veure-hi clar, desbaratant tòpics, no idealitzant res, deixant un poc de banda la façana marítima i mostrant-nos els darreres de l’illa. Gràcies, Sebastià Perelló, per aquesta feina d’observador sagaç, de teoritzador clar i de crític sulfúric davant les catàstrofes i els oblits. Un llibre que cal llegir tot d’una!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!