Llibres post-sant Jordi

LLIBRES INDEPENDENTISTES. Els procés cap a la independència és un dels temes que són d’actualitat quotidiana des del passat 11 de setembre de 2012 i la manifestació d’un milió i mig de persones a Barcelona. La commemoració de 1714, com serà el futur estat, la identitat catalana, el procés de sobirania i pel dret de decidir, el moviments dels indignats del 15—M, la creació de l’Assemblea Nacional Catalana, la crítica contra els atacs de l’estat espanyol, etc., són alguns del temes que formen el bessó de moltes obres d’ara mateix. 

Victus (La Campana) d’Albert Sánchez Piñol ha estat una  de les novel·les més venudes del Sant Jordi i té el setge de Barcelona i la Guerra de Successió com a temes centrals: personatges, batalles, armes, intrigues, victòries, derrotes i esdeveniments variadíssims formen la trama de les seves nombroses pàgines. Delenda est Hispania (Viena), d‘Albert Pont, no és cap pamflet, sinó una anàlisi ben documentada que afronta fets com el repartiment de béns i els drets internacionals. A un pam de la independència. Com hi arribarem i com la viurem (La Magrana), de Vicent Partal on el director de VilaWeb, amb paraula planera i clara, ens dóna les claus dels procés independentista amb una perspectiva tan utilitària com sencera. I ara us donaré un llista d’obres que des de miradors diversos fan molta llum, fins i tot humorística, sobre allò que abans es deia “separatisme”. Una aproximació històrica: De l’estatut a l’autodeterminació de Jaume Bosch (Editorial Base), Cap a la llibertat (Base) de Jaume Sobrequés. Biblioteca del catalanisme (RBA-la Magrana), La rebel·lió catalana (Labutxaca), d’Antonio Baños, Ser independentista no és pecat (Claret), d’Hilari Raguer. Amb belles imatges: Tres dies que van canviar el país (Columna), de Carles Salmurri, Hem fet història (Ara llibres), diversos autors amb pròleg de Jordi Basté. 1714. El setge de Barcelona (Angle), de Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernàndez Cardona. En clau d’humor: Botifarra de pagès (Pòrtic), de Ramon Solsona, Polònia independent (Columna), diversos autors, Jo només il·lumino la catalana terra (Males herbes), de Valeri Santmartí i Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats! (Angle). N’ hi ha a voler i tots els editors diuen que no és moda sinó tendència.

                                   &&&

TRADUCCIONS QUE VALEN L’ALEGRIA. Una cultura que no tradueix és una cultura morta. Però la catalana en aquest sentit es troba viva i bategant perquè hi ha un bon gruix de traduccions que toquen tots els temes de la literatura i que tenen alta qualitat literària. El mallorquí Miquel Àngel Llauger i l’olotí Jaume Bosquet han guanyat el premi de traducció Serra d’Or de 2013 per la seva traducció de l’Antologia d’Spoon River (Llibres del Segle), d’Edgar Leee Masters. Aquest cor de  veus que parlen des del cementeri, de quasi sis-centes planes, ens arriba amb la feina de quatre anys de dos magnífics traductors que han aconseguit que el vers lliure i la narrativitat dels epitafis ens arribin en català sense pèrdua: l’han encertada totalment. Han superat el perill del lost in translation. Enhorabona i gràcies! També es pot donar l’enhorabona a tots els traductors que esmentaré a continuació perquè també han fet una feina ben creativa.

La narradora Alba Dedeu ha traduït Una dona (Adesiara), de Sibilla Aleramo: una dona que escriu per al seu fill perquè estan enfora un de l’altre i ella té necessitat d’explicar-se, en una època en què la dona no tenia cap dret sobre ella mateixa i el marit ho controlava tot. El poeta Antoni Clapés ha traduït Museu de l’os i de l’aigua (El Gall), de Nicole Brossard: Un llibre de poemes de la magnífica poeta canadenca en què la sensualitat de l’autora brilla amb lluminositat extraordinària a través d’imatges inoblidables. El narrador Pau Vidal ha traduït El joc de pistes  (Edicions 62), d’Andrea Camilleri. Una novel·la negra en què les complexitats de la bogeria i l’arquitectura de la ment criminal són analitzats per un comissari molt reflexiu. Mercè Ubach ha fet un brodaria amb el llenguatge poètic de Carrer Robadors (Columna), de Mathias Enard. Un immigrant marroquí dins una Barcelona convulsa amb les manifestacions del 15-M i la crisi econòmica és el bessó d’un relat apassionat, impecable, amb una llengua excelsa. L’amic i poeta Martí Sales ha traduït amb mà de savi Plens de vida (Edicions de 1984), de John Fante: un home que es troba entre el temor que l’arrossega i l’eufòria per l’embaràs de la seva dona, però la cuina de la casa està a punt d’enfonsar-se i cal fer alguna cosa. Estoïcisme, pietat, tendresa fan d’aquesta obra un llibre memorable.

Estic tant content d’haver pogut publicitar aquests llibres que segur que a tu, Lector fervorós del mil i un sexes de l’esperit, et donaran gust i et faran companyia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*