‘ME’N RECORDO’ DE JOE BRAINARD: UN GUSTER DE LLIBRE

«Recordo que bufava les bosses de paper per poder-les petar.
Recordo els polos, de nata, de xocolata o de fruita, que es partien (normalment) en dos trossos.
Recordo la corona d’estrelletes que apareixia als dibuixos animats quan algú s’havia fotut un cop al cap. I les bombetes enceses que indicaven les idees brillants.
Recordo els llençols freds a l’hivern.
Recordo que no em refiava de les olles a pressió.
Recordo mirar-me al mirall i no reconèixer-me.
Recordo la tardor.
Record que m’encantava l’olor de l’esmalt d’ungles.»
No ho trobau meravellós i entendridor?
Un llibre per desembafar, per fruir amb solitud total i poder riure i plorar i cridar i cantar!
Un llibre per llegir als amics.
Una traduccció fantàstica de l’amic i escriptor Màrius Serra. Gràcies!
Un llibre per començar a fer un mateix els propis “Me’n recordo” com el Geroges Perec que va escriure a partir d’aquí els seus “Je me souviens”.
Gràcies, amic Josep Maria Muñoz, director de L’Avenç, per haver publicat aquesta joieta calidoscòpica i poètica.

Text de presentació editorial:

Joe
Brainard


Me’n recordo s’allunya radicalment de les convencions del gènere
memorialístic. Cada frase comença “Recordo…” i és seguida per un sol
record. La successió de records –ni cronològica ni temàtica– que
barregen el més banal i el més transcendent, allò particular amb allò
aparentment universal s’acumula formant un retrat complex de la
infantesa de l’autor en els anys 1940 i 1950 a Oklahoma, així com la
seva vida d’artista i homosexual en els anys 1960 i 1970 a Nova York. El
mateix Brainard escriví: “Sento que és tan sobre tothom com sobre mi
mateix. I m’agrada. Vull dir, sento que sóc tothom. I és un sentiment
agradable. No durarà. Però n’estic gaudint mentre puc”. La primera
edició, de 1970, en una petita editorial, s’esgotà ràpidament, i les
reimpressions i reedicions ampliades se succeïren amb un gran èxit. Me’n
recordo
ha inspirat molts autors, entre els quals cal destacar
Georges Perec, autor del llibre Je me souviens.

Podeu veure’n una mostra aquí.
La traducció és de Màrius Serra.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*