PER A JOAN BROSSA

NOCTURN ENTRE FULLES SEQUES DE PAPER D’ESTRASSA
(poema precipitat)

Col·locava els meus llavis damunt el teus
en cada imatge dels moviments que feies,
i anàvem per un caminoi de cada dia sense
tocar-nos, amb les paraules com a lligams,
amb els gests com a danses tàctils del desig,
el teatre era molt vell com els decorats
on interpretàvem aquella funció, els horabaixes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*