NOCTURN ENTRE FULLES SEQUES DE PAPER D’ESTRASSA
(poema precipitat)
Col·locava els meus llavis damunt el teus
en cada imatge dels moviments que feies,
i anàvem per un caminoi de cada dia sense
tocar-nos, amb les paraules com a lligams,
amb els gests com a danses tàctils del desig,
el teatre era molt vell com els decorats
on interpretàvem aquella funció, els horabaixes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i d’açò de la financiació no n’hauries de fer un article aclaridor Biel?
BROSA
EN
SOBRE
SOBRE
EN
BROSSA
SOBRASSADA