ANNA POLITKÒVSKAIA VIU EN ELS MOTS I EN LA HISTÒRIA

Ja fa dos anys que la mataren perquè era una escriptora que lluitava per la veritat, per les veritats, en un estat ple traïcions i nocturnitats, de màfies i de guerres, l’Antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Anna Politkòvskaia era una dona coratjosa i treballadora. No s’aturava de fer recerques, no s’aturava d’escriure reportatges amb noms i llinatges dels botxins culpables, amb noms i llinatges de les víctimes innocents.
Era incòmoda per al Règim. Calia eliminar-la.
El 15 de novembre de 2006 el PEN català dedicà el Dia de l’Escriptor Empresonat a Anna amb el títol ben actual: Anna Politkòvskaia: NI OBLIT NI SILENCI.
Carles Torner acaba de publicar un llibre de poemes dedicat a Anna Politkòvskaia, La núvia d’Europa, (edicions 62), i ha obert un blog (Benvingut a la cofraria!). Copii un article seu sobre Anna com paraula lapidària per conservar la memòria d’Anna: far MORAL orientador en temps de confusions i barbàries. UNA DONA BONAL·LOTA I VALENTA, DIGNA.
També recoman la visita dels blogs de Jaume Subirana i David Figueres que són els que m’han fet recordar-la.
(…)
Text de Carles Torner sobre Anna Politkòvskaia.
«Només
tinc un llibre publicat», va ser el primer que em vas dir, «però sóc
una escriptora especial, perquè la majoria dels personatges del meu
llibre ja són morts. Això fa la meva vida atípica, perquè he considerat
que havia de ser-los fidel i intentar que la comunitat internacional
aturés aquesta guerra». Òbviament, el fet que siguis russa i que en els
teus reportatges denunciïs l’exèrcit rus, però també l’ús de la tortura
i del segrest pels guerrillers txetxens hauria de fer que la teva veu
fos especialment escoltada. «Jo no haig de prendre partit, perquè el
meu principi és recollir fets i informar del que fan les dues bandes
als civils. No he estat mai corresponsal de guerra. La primera vegada
que vaig anar a Txetxènia, l’octubre del 1999, era per a un reportatge
sobre els efectes de la guerra en els civils. El que més em va sobtar
llavors va ser que jo no veia per cap banda una lluita contra el
terrorisme, sinó massacres, i en canvi cap periodista no cobria aquesta
guerra. No tan sols la situació a Txetxènia és complicada, sinó que tot
Rússia ignora què hi passa de veritat.»
(…)
No et pensis, Anna,
que sigui fàcil mirar les coses quan vius en aquest univers capgirat.
Envoltat de pantalles, amb els ulls saturats, hi ha ben poques imatges
que tinguin la força de fer-me recobrar el sentit de la realitat. Per
això sempre recordaré la teva dignitat vermella, la soledat encesa, el
teu gest en escriure, la teva veu greu i pausada dient, molt lentament,
la veritat. Quan els cossos dels infants txetxens cauen amunt i la
paraula d’una dona justa es mou entre el silenci imposat i la
insignificança, és arribada l’hora de rentar-se els ulls. Que una icona
ens alliberi la mirada. Una icona russa que ens pugui mirar als ulls
per retornar-nos la dignitat i les paraules. Una imatge justa, encara
que sigui una de sola, per reconstruir al seu entorn la realitat. Que
sigui doncs la teva, banyada per la llum sense ombres del sofriment,
com alliberada de les lleis de la matèria, del temps i de l’espai. Més
enllà del consol i el desconsol, em vas aparèixer, tanmateix,
infatigable: parlant, escrivint, parlant, escrivint, girant-te i
apuntant vers el buit, vers la imatge negada, impossible de veure, dels
innocents dallats pel sol crim d’haver nascut
.

Carles Torner, L’arca de Babel (2005)

Una guerra sucia: una reportera rusa en Chechenia; RBA: Barcelona, 2003.
La deshonra rusa; RBA: Barcelona, 2004
La Rusia de Putin; Debate: Madrid, 2005


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *