És una vergonya com les universitats i institucions públiques han anat dissenyant el pla Bolonya sense tenir cap mena de consideració pels estudiants. Sense deixar-los (-nos) participar i silenciant les veus contràries. Crec que feia tercer o quart de Dret quan van començar els rumors de Bolonya. Van fer proves pilot en alguna de les assignatures, fent-nos servir de conillets d'índies. Recordo que vam fer un escrit queixant-nos que l'únic que havia aconseguit la universitat és que no aprenguéssim absolutament res de Dret Financer i Tributari.
Avui he demanat, per última vegada, a la consergeria de la universitat, la clau del despatx 115. El despatx del SEPC. Tancant la porta fer fora quan ja marxava, m'he adonat que potser no hi tornaré a entrar mai més. Es queda en bones mans; l'any que ve hi continuen el Lluc, l'Albert, l'Alba, el Dani, el Jordi, i segur que en vindran d'altres a prendre el relleu. [...]
Demà al migdia, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de l'Edifici Rambles de la Pompeu Fabra organitzen (ja he de parlar en tercera persona - en plural, per sort-) una xerrada sobre Palestina: Pedres contra tancs. Els ponents són cooperants que han estat en aquest territori i que han tornat fa poc. Promet ser molt interessant.
Aprofito per saludar els companys 'sepeceros', ara que ja no tinc temps de passar per la facultat. Es troben a faltar les assemblees, els actes i sobretot l'harmonia.
Davant d’una vintena
de persones (gens malament tenint en compte que parlem de la UPF), els tres ponents van exposar
els seus respectius projectes i les seves idees sobre la informació. El Jesús, la Núria i la Laia, en representació del
setmanari La Directa,
Indymedia Barcelona i L’Accent, respectivament, van reflexionar sobre la
pregunta que donava títol a la xerrada: “És possible una altra manera
d’informar?”. Està clar que ho és, i elles i ells ho fan. Moderats per
Raimundo Viejo, professor de Comunicació Audiovisual i Ciències Polítiques, els
ponents van posar sobre la taula com funcionen els mitjans en els que
treballen. És possible fer periodisme independent? És difícil, però és
possible. La majoria de mitjans de comunicació no ho són. Els mass media tenen empreses darrere,
dirigint-los o publicant-hi publicitat. Aquest sol fet ja impedeix la
independència d’un mitjà.
Pel que fa a
l’objectivitat, poca cosa a dir que no s’hagi dit mil vegades. A les facultats
de periodisme, des del primer dia, t’expliquen que l’objectivitat no existeix,
que no és possible. Però després veus que la majoria de mitjans fan bandera de
la seva [suposada] objectivitat. Doncs els ponents són clars: “no som objectius
ni ho volem ser”. L’honestedat per davant. Cadascú explica els fets des del seu
punt de vista. “Aquest és el nostre, no ho amaguem pas”.
Una hora i mitja de
xerrada i debat amens i interessants.L’única decepció? Que no vingués ni un
sol dels companys d’últim curs de periodisme. Potser sóc jo, que no tinc cap
mena de poder de convicció...
El SEPC de la Universitat Pompeu Fabra de Rambles organitza una xerrada amb membres de diferents mitjans de comunicació per parlar de com es dóna la informació en els mitjans convencionals, i si és possible fer-ho d'altres maneres.
Publicacions com L'Accent o La Directa, o el servei de comunicació Indymedia mostren que la informació pot donar-se des de moltes vessants i perspectives diferents.
Per què els mitjans de comunicació convencionals no van tan enllà en les seves informacions? Per què hi ha notícies de les que només ens assabentem llegint o escoltant uns determinats mitjans, tot i ser d'interès general? Què mou una colla de periodistes a crear una publicació amb la qual, segurament, no obtindran guanys econòmics? Fins a quin punt pot ser independent, el periodisme?
Aquestes i altres qüestions es posaran damunt la taula perquè els ponents i els assistents les debatin, moderats pel professor Raimundo Viejo.
L'acte tindrà lloc el proper dimecres 28 de febrer, a dos quarts de dues del migdia, a l'aula 108 de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UPF (La Rambla, 30-32).
Des de fa uns dies, a Libertad Digital denuncien que al pati de Jaume I de la UPF hi ha una pancarta "de suport a l'entorn etarra". Segons el diari digital, els estudiants demanaven que es retirés.
Avui, al web de la Universitat, el campus global, hi havia aquesta petita nota:
"El Consell de Direcció vol ratificar el seu compromís amb la protecció de l’exercici de la llibertat d’expressió i recorda que aquest dret fonamental té els límits que estableix el nostre ordenament jurídic d’acord amb la Constitució. Per aquesta raó, aquest matí s’ha procedit a despenjar una pancarta anònima del pati de l’edifici Jaume I de la UPF que recolzava una associació declarada recentment il·lícita pel Tribunal Suprem".
Per tant, els de Libertad Digital (i els estudiants denunciants, que ja pots comptar qui són), poden estar satisfets. En nom de la llibertat d'expressió, s'ha retirat una pancarta.
És una vergonya com les universitats i institucions públiques han anat dissenyant el pla Bolonya sense tenir cap mena de consideració pels estudiants. Sense deixar-los (-nos) participar i silenciant les veus contràries. Crec que feia tercer o quart de Dret quan van començar els rumors de Bolonya. Van fer proves pilot en alguna de les assignatures, fent-nos servir de conillets d'índies. Recordo que vam fer un escrit queixant-nos que l'únic que havia aconseguit la universitat és que no aprenguéssim absolutament res de Dret Financer i Tributari.
Avui he demanat, per última vegada, a la consergeria de la universitat, la clau del despatx 115. El despatx del SEPC. Tancant la porta fer fora quan ja marxava, m'he adonat que potser no hi tornaré a entrar mai més. Es queda en bones mans; l'any que ve hi continuen el Lluc, l'Albert, l'Alba, el Dani, el Jordi, i segur que en vindran d'altres a prendre el relleu. [...]
Sant Jordi a la Universitat Pompeu Fabra de Rambles. 
