A petició del col·lega Jordi Hill, em disposo a fer una petita crònica del nostre pas pel Senglar Rock. Ara, no és el mateix fer una crònica d'un concert des de baix que des de l'escenari, eh? 
|
Monòlegs interiors A petició del col·lega Jordi Hill, em disposo a fer una petita crònica del nostre pas pel Senglar Rock. Ara, no és el mateix fer una crònica d'un concert des de baix que des de l'escenari, eh?  Fa temps que ho pensava, un dia havia de fer un post defensant el vegetarianisme, però mai m'hi posava. El darrer post del Jordi m'ha incitat a fer-ho. Al seu bloc ja he deixat el comentari, però m'han quedat moltes coses al calaix. Fa cosa d'uns tres anys que sóc vegetariana. De fet, sóc ovo-lacto-vegetariana. És a dir, menjo vegetals, ous i llet. Res de carn ni de peix. No menjo animals, doncs. Voleu saber per què? [...] Dilluns passat, 30 de març, vam anar a veure 'El Coronel Macià'. Vam fer una cervesa a L'Estudiantil i unes tapes per la Ronda Sant Pere. I per acabar, un patxaran al Raval. Però jo no us volia explicar què vaig fer dilluns passat. Mentre sopàvem, parlant de vés a saber què, vam començar a pensar amb qui ens agradaria tenir una xerrada distesa. Com que vaig estar uns minuts que no em venia ningú al cap, el Jordi em va retar. Havia de trobar 10 persones amb qui parlar i fer una copa, o dues, o cap. Ja tinc la llista: [l'ordre és totalment arbitrari] 10.07 del matí d'ahir. Amb presses, agafo el 15 per anar a una roda de premsa. El bus està força ple. Hi descobreixo un nou personatge, un revisor d'autobusos, que controla que tothom validi el bitllet (encara no l'havia vist mai). [...]  Ha estat un cap de setmana llarg. Vaig sortir de casa dissabte a les 10 del matí i ara fa una estona que he tornat. Calia aprofitar les hroes abans de marxar de viatge, que un cop torni, comencen les pràctiques i amb prou feines podré veure la gent. Dissabte al matí, després de passar a fer el cafè i dir bon dia al Jordi, vaig agafar el tren fins a Sant Sadurní, on m'esperava el Magí per posar-nos a gravar. Poc després arribava el Cesk, que fa una vintena de dies que, pràcticament, està d'okupa a casa el Magí. Al llarg del dia van passar visites d'amics, i del Dani, el nostre baixista. Recordo que, a quarts de dues, els meus budells suplicaven a cop de roncs una mica de teca, així que vam anar al bar Oriol amb el Magí i el Cesk a omplir la panxa. A mitja tarda la teclista ja havia acabat la feina. En total, sis temes gravats. A quarts de 8 del vespre arribava a Vilafranca, així que vam aprofitar per anar al cinema a veure 300 a la sessió de les 8. He de reconèixer que no tenia cap entusiasme per anar-hi, però sort que hi ha algú amb millor criteri que jo! Us la recomano. [cliqueu aquí per veure el tràiler]. La resta del cap de setmana l'hem passat fent el gos. Feia temps que no teníem un diumenge de gossera. [Foto: les notes del piano traduïdes a llenguatge informàtic] Estimat amic, no sé qui ets, no sé si t'he vist mai, no sé si ens coneixem, ni quin deu ser el teu nom. Només sé que ets asidu al meu bloc i que, molt amablement, m'hi deixes comentaris plens de símbols estranys enlloc d'accents... Tot un detall. Només volia agrair-te la teva fidelitat i que em facis saltar el cor d'alegria cada cop que veig un avís de 4 comentaris nous. Deus tenir una ment molt privilegiada, perquè moltes voltes no aconsegueixo arribar al teu nivell i entendre el perquè d'allò que dius, com relaciones els meus posts amb els teus comentaris. Tot un misteri que, per sort, no em treu el son. No defalleixis en el teu intent [ho sento, la meva capacitat mental no arriba a saber quin és aquest intent]. Atentament, algú que et suporta.  Dos anys sense gaire temps per respirar. Aquesta gentussa de la foto, i molts d'altres que no hi surten, són les persones amb qui més hores he passat, i amb diferència, en els darrers 24 mesos. Fent treballs, reportatges, programes, i cafès, cigarretes i comentaris de tot tipus. Sopars pocs, que sempre he trobat excuses per no emborratxar-me amb vosaltres.Ja estan fets els darrers exàmens de la carrera. Alguns ens veiem la setmana que ve per agafar l'avió. Altres no sé quan ens tornarem a veure. S'ha acabat la vida d'estudiant. Sí, de fet, ja tocava! Bon viatge i feliç estada, que diuen. [amb permís del Cesk, furto un pedaç de cançó del proper disc] "En el camí cap a nosaltres, no hi ha més lloc del que tracem, no hi ha més món del que volem. En el camí cap a nosaltres, el somriure serà l'arma, el nord, el lloc, la barricada". Propera parada: El camí cap a nosaltres. Tecles a punt! Foto: els de taller de tele dels matins, amb l'Eduard Boet. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosA) PEL 2.0
B) BLOCS QUE LLEGEIXO
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|