Crec que sempre tindré un record especial del viatge a Lisboa, l'hivern passat. Va ser aquesta mena de melangia la que em va portar, ja fa uns quants mesos, a un concert d'En Fado al Forat del Pany [què tenia el Forat que feia tan especials els concerts?]. I allà vaig descobrir que no cal anar a Lisboa per escoltar fados; que quan ho portes dins, pots transmetre el mateix sense ser a la vora del mar ni tenir el portuguès com a llengua materna.
En Fado, des de terres de Ponent, porten "fado a la catalana".
Dilluns passat a la tarda vaig agafar el tren cap a Sant Sadurní, teníem concert a Riudebitlles. Les inclemències del temps, però, van fer que al final el Cesk hagués de tocar amb un format reduït, al teatre del centre catequístic. Podríem pensar que vaig fer un viatge en va, però no. Perquè dilluns vaig descobrir en Pau Alabajos i me’n vaig enamorar. En un sentit metafòric, s’entén.
[Per cert, que acaba d'obrir-se un bloc a MÉSVilaWeb: Pau Alabajos, dietari personal].
Un no sé què quan camines
i aquest posat mig despenjat dels qui enxarxen estels.
Un tarannà que no estimen
els nous cretins, cabdills d'un ordre corroït i vell.
Però aquesta llum dels teus ulls
omple de fars l'horitzó,
i encega els llops que cada nit vigilen
la llibertat encadenada lliure...
Dissabte vaig assistir a un concert de Quimi Portet per primer cop a la meva vida. I només se m'acut dir que aquest home és un geni! Actuació sublim i espectacle immillorable. Crec que tots els que vam ser al concert - dins el festival Calima de Vilafranca - ens ho vam passar teta. Sembla que mai se li acabin els recursos, al guapo i sexi d'El último de la Fila. Per dir-vos que a quarts de cinc de la matinada, després de passar per la festa major de Sant Martí [per cert, massa moments patètics i sexistes a la Centauro], em trobava al sofà llegint el 'Diari d'un Astre Intercomarcal'... Un deu pel cantant del Hollywoodès!
PS: Que es retiri la Centauro!
PS2: No sé si us interessa, però que sapigueu que la meva tomaquera (que un dia ha de fer tomàquets, no marihuana) ha revifat! Li han sortit fulles noves i està més maca que mai.
+ Fotos concert Quimi Portet de Jordi Salvia (que no sÀlvia ni salviÀ com he vist escrit per alguns llocs! grgrgr Si no porta accent no porta accent, no us entesteu...)
L'Albert està muntant una emissora de ràdio per internet. Totes les cançons que emet Ràdio Cheewaka són sota llicències Creative Commons, així que hi ha inclòs dues de les que formen part del nou disc 'El camí cap a nosaltres', de Cesk Freixas i Els Altres Bandais.
Em sembla una iniciativa molt interessant. Cada cap són més els grups que editen les seves cançons amb copy left, això és bona senyal!
Entrevista a Cesk Freixas a l'Enderrock del mes de maig.
Encara no tinc la revista a les mans, però a la web, en l'apartat de sumari del número de maig, s'hi pot veure una petita introducció.
Cada cop falta menys perquè 'El camí cap a nosaltres' vegi la llum.
Fa uns dies, la Noemí Colomer va fer-nos les fotos del disc, pels carrers de Riudebitlles. I el Jordi, fotògraf de guàrdia, va fer el seu particular making off. Amb el seu permís, i els dels Bandais (espero!), aquí us les deixo:
Como gasto papeles recordándote como me haces hablar en el silencio como no te me quitas de las ganas aunque nadie me vea, nunca contigo y como pasa el tiempo que de pronto son años sin pasar tu por mí, detenida.
Te doy una canción si abro una puerta y de las sombras sales tu te doy una canción de madrugada cuando más quiero tu luz te doy una canción cuando apareces el misterio del amor y si no lo apareces, no me importa yo te doy una canción.
Si miro un poco afuera, me detengo la ciudad se derrumba y yo cantando la gente que me odia y que me quiere no me va a perdonar que me distraiga creen que lo digo todo que me juego la vida porque no te conocen, ni te sienten.
Te doy una canción y hago un discurso sobre mi derecho a hablar te doy una canción con mis dos manos con las mismas de matar te doy una canción y digo patria y sigo hablando para ti.
Te doy una canción como un disparo como un libro, una palabra, una guerrilla, como doy el amor.
[Adjuntaria la cançó en format àudio, perquè és una meravella, però no sé com es fa]
El dia comença gos. Llevant-nos tard, esmorzant com reis i dinant felafels. El dia acaba tard. Són les 3:42, acabo d'arribar del concert del Feliu Ventura, en el que, a banda de gaudir de les cançons i l'ambient, he pres notes per fer la posterior crònica. Donat que és tard, plou (cosa totalment intranscendent, perquè sóc a casa), i demà m'he de llevar d'hora, em limito a transcriure les notes preses... Així és més genuí, oi?:
Com bé explica en Cesk Freixas al seu bloc, avui hem començat a gravar els pianos del nou disc, El camí cap a nosaltres. En un dia, tres cançons, portem bon ritme. El matí ha estat força profitós. La tarda més relaxada, que les hores van pesant. Havia de portar la càmera de fotos, però amb les presses, me l'he descuidada. Sort que al migdia ha vingut a visitar-nos el Jordi, que no surt al carrer sense la càmera a la butxaca. Les ha penjades al seu flickr, així que, sense el seu permís, les adjunto aquí.
L'apunt graciós del dia? N'hi ha més d'un. No hi ha cap retrat d'en Cesk fent l'imbècil amb un puny de fang (Amparo, vas borrasha, hija?), però el detall del vi del dinar tampoc està malament. Senyores i senyors, a la capital del cava, i a la comarca del vi, ens han servit un Ribera del Duero! Això és fer país, i la resta són bajanades, tu!
Com he dit, la tarda ha estat més distesa. Mentre el Magí Batalla estava ocupat amb una classe de guitarra a un nen de nom Daniel, hem aprofitat per connectar-nos a la xarxa. Això dels blocs és un vici.
Cap al vespre, ens ha visitat el Monty, el bateria dels Altres Bandais, i a quarts de nou ens hem retirat fins demà al matí.
Cliqueu a "llegir la resta de l'article" per veure les fotos.
Ja ho sé, ja ho sé. Vaig amb retard. És que tinc molta feina! Res, em fa mandra fer una crònica currada, i segur que ja n'han fet mil! En resum, la festa dels músics, ja se sap. Un dia serem dins el camerino! haha Aleshores faré una contra crònica que segur que em censuraran!
Foto: Quimi Portet. Sens dubte, el millor de la nit. És un crack, aquest tio!!
Em quedo: amb l'Empar Moliner: "Sé que preferiríeu que hi hagués la Laura Crespo i no jo".
Us deixo amb el reportatge fotogràfic (m'adono que les fotos estan al revés: la primera és l'última de la nit!): [vull llegir la resta de l'article]
PS: D'acord, també em quedo amb els ulls de Borja Penalba, el somriure tímid de Feliu Ventura, la canya d'Inadaptats i, com no podia ser d'una altra manera, amb la música de Conxita!
Dilluns passat a la tarda vaig agafar el tren cap a Sant Sadurní, teníem concert a Riudebitlles. Les inclemències del temps, però, van fer que al final el 
Dissabte vaig assistir a un concert de Quimi Portet per primer cop a la meva vida. I només se m'acut dir que aquest home és un geni! Actuació sublim i espectacle immillorable. Crec que tots els que vam ser al concert - dins el festival Calima de Vilafranca - ens ho vam passar teta. Sembla que mai se li acabin els recursos, al guapo i sexi d'El último de la Fila. Per dir-vos que a quarts de cinc de la matinada, després de passar per la festa major de Sant Martí [per cert, massa moments patètics i sexistes a la Centauro], em trobava al sofà llegint el 'Diari d'un Astre Intercomarcal'... Un deu pel cantant del Hollywoodès!
El dia comença gos. Llevant-nos tard, esmorzant com reis i dinant felafels. El dia acaba tard. Són les 3:42, acabo d'arribar del concert del Feliu Ventura, en el que, a banda de gaudir de les cançons i l'ambient, he pres notes per fer la posterior crònica. Donat que és tard, plou (cosa totalment intranscendent, perquè sóc a casa), i demà m'he de llevar d'hora, em limito a transcriure les notes preses... Així és més genuí, oi?:
