L'emissora, que estarà gestionada pels Estudis de Periodisme de la Universitat, actualitzarà la seva programació els divendres de cada setmana.El projecte d'UPF.Ràdio busca els objectius de posar a disposició de la comunitat universitària una eina d'expressió; augmentar la visibilitat exterior de la Universitat; contribuir al desenvolupament professional dels alumnes de Periodisme i de Comunicació Audiovisual, i extreure'n conclusions docents i de projecció de futur del mitjà ràdio.

UPF.Ràdio està dirigida per Josep Maria Palau, professor dels Estudis, i inclou els apartats d'informatius, reportatges, entrevistes, esports, nous formats, musicals i arxiu. La programació està realitzada a partir del treball d'entre trenta i quaranta alumnes de la Universitat, majoritàriament de Periodisme —molts d'ells amb l'assignatura Taller de Ràdio ja cursada—, però també de Comunicació Audiovisual. El format podcast permet escoltar els continguts de l'emissora a qualsevol lloc i moment gràcies a un reproductor portàtil mp3, copiar-los en un CD, o bé descarregar-los a l'ordinador personal o al telèfon mòbil.

La UPF va signar el passat 11 de gener un conveni amb Catalunya Ràdio. L'acord, entre d'altres punts, contempla la cessió dels estudis de l'emissora i el suport tècnic necessari per a la gravació puntual de programes -que després s'emetran per UPF.Ràdio-, o la creació d'una comissió d'estudi conjunta, que possibilitarà l'aplicació de les conclusions extretes a la programació real de Catalunya Ràdio.

“Avui tornem a estar al carrer. També hi serem demà, que ningú ho dubti. I d’aquí un mes. Oreja es va equivocar. El futur és d’aquest poble i té nom de llibertat. I Egin serà allà. ‘Egin, egingo dugu’ ”.

Foto: portada del segon número d'Euskadi Información, amb la rotativa que va fer possible l'edició del dia 16 de juliol.

3. Resolució del cas

Tenint en compte la protecció especial de la que gaudeixen els drets i llibertats fonamentals, no és possible que una llei penal s’hi sobreposi. La pròpia Constitució, en el seu article 55, preveu que la llibertat d’expressió i la d’informació, entre d’altres drets, només poden quedar suspeses “quan s’acordi la declaració de l’estat d’excepció o de setge”, cosa que no va passar pas.

Hi ha molts elements que no encaixen, en la interlocutòria del jutge Baltasar Garzón. En primer lloc, ordena unes mesures cautelars gravíssimes sense tenir, ni tan sols, proves del que diu: tanca el diari i després hi fa anar la policia perquè hi busqui proves.

Per altra banda, utilitza tota una pirueta per aconseguir la seva finalitat, tancar Egin. Ens expliquem. Les mesures cautelars recollides a l’art. 129 CP només poden aplicar-se “en els supòsits previstos en aquest Codi”, això és, els que recull l’art. 515 en relació amb el 520. De fet, per als delictes de terrorisme (arts. 571-580) no es preveuen aquestes mesures cautelars. D’això es desprèn que l’única raó jurídica que permetria el tancament d’Egin seria la pertinença a banda armada (art. 515). I aquesta va ser l’acusació, sense proves, i el motiu de la clausura del diari. Que no hi va haver proves queda clar quan, al cap d’un any i mig, acabada la instrucció del cas, l’Audiència Nacional només va acusar les empreses de col·laboració amb banda armada, delicte no previst a l’art. 515 i, per tant, el tancament quedava desautoritzat. Però, com hem dit, ja era massa tard.

A més, no estem davant d’una empresa qualsevol, sinó davant d’un mitjà de comunicació. Està pel mig el dret fonamental a la llibertat d’expressió, i això hauria de tenir algun valor afegit. De fet, el té. No hi ha penes que valguin quan estem davant de drets humans. El tancament d’un diari és una mesura inconstitucional, inhumana, i no hi ha justificació possible. Cap llei pot decretar la suspensió d’aquests drets, i una prova és la STC 199/1987 que hem esmentat abans: a instància dels Parlaments basc i català, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional un precepte de la llei antiterrorista que preveia el tancament de mitjans de comunicació com a mesura cautelar.

El motiu de fons és un altre. Iñigo Iruin, advocat de la defensa, ho diu així: “La clausura temporal d’Egin i Egin Irratia era un dels objectius polítics de Mayor Oreja, manifestat en privat en més d’una ocasió. És a dir, la decisió política estava presa, i només faltava que un jutge li donés cobertura política”.

El tancament del diari basc és una vulneració de la llibertat d’expressió feta a tota consciència amb l’únic objectiu de fer callar veus dissidents. Carlo Fabretti, matemàtic i escriptor, deia a les pàgines de Gara el 5 de setembre de 2003: “Podem dir el que vulguem, però els mitjans de comunicació només estan a l’abast de qui diu allò que el poder vol. Qualsevol pot publicar un periòdic, però el poder es reserva el dret a tancar-lo quan li vingui de gust i torturar impunement els seus responsables [en referència al tancament d’Egunkaria i les denúncies per tortures dels detinguts]”.

Crec que els responsables del tancament del diari, començant per Baltasar Garzón, haurien de respondre davant la llei per una violació tan flagrant dels drets i les llibertats. Com a desig personal, només espero que algun dia, es deixi de perseguir judicialment la ideologia de la gent.