La cosa està fumuda. Només cal fer un cop d’ull al mapa de mitjans catalans en perill que ha elaborat la periodista Txell Costa. Una quinzena es troben en situació crítica, amb acomiadaments múltiples i reducció de salaris, i deu ja han tancat la barraca. Tot just fa una setmana, acabaven les emissions de Ràdio Televisió de Mallorca, que deixava 117 treballadors sense feina i tota l’illa sense cap canal públic en català. Un centenar de treballadors que s’afegeixen als més de dos mil periodistes desocupats, el triple que fa tres anys.
Hem quedat al quiosc de davant de les escales que baixen al tren. Arribo esbufegant, i ella pateix per si fem tard. Avui [divendres] Miren Etxezarreta, catedràtica d'Economia aplicada de la UAB, és la ponent del curs sobre economia crítica per entendre la crisi que fa el Seminari Taifa a Vilafranca del Penedès, organitzat per l'Assemblea de Drets Socials. Les dues teníem previst d'agafar el mateix tren cap a Vila, així que quan li demano de fer-li una entrevista, proposa que aprofitem el viatge en tren, ja que després de la classe, haurà de tornar ràpid cap a Barcelona.
Veig un última hora per
Twitter que anuncia la mort de Carlos Sentís. Ràpidament, cerco a
l'hemeroteca de VilaWeb un article que recordo que va escriure Xavier
Montanyà sobre Sentís per compartir-lo, ja que sospito que els grans mitjans només
explicaran una part de la vida de Sentís. Tan o més important és la
informació que s'omet com la que es dóna. Així que aquí va un Storify amb un petit recull d'articles per "completar" la biografia de Carlos Sentís:
Dissabte. Telenotícies migdia.
Trenta anys de constitució espanyola, així que,
evidentment, obren i s'esplaien amb el tema. En un moment donat, el
conductor (Joan Carles Peris) explica que els “partits
nacionalistes” no han anat al congrés a celebrar
l'aniversari. I tot seguit, posa en aquest sac: “CiU, ERC i
Iniciativa”. A mi, primer, em fot gràcia. Però de
seguida m'adono de com han interioritzat el discurs del govern i dels
partits espanyols. O és que el PSOE i el PP no ho són,
de nacionalistes?
Tot fullejant El Punt, em trobo amb l'anunci de la fotografia. Algú busca una persona periodista. Fins aquí, tot bé. Però me'l llegeixo i em trobo amb un parell de discriminacions garrafals. Per començar, resulta que l'empresa busca una "senyora o senyoreta". De fet, el terme senyoreta és, a banda d'arcaic, discriminatori per si sol: per què una dona és senyora o senyoreta segons si està casada o no? Els homes solters són senyorets? A més, fa anys que ningú té dret a conèixer l'estat civil d'una persona. Ni tan sols qui ofereix feina. Però a banda de tot això, una empresa no pot discriminar les persones interessades en una feina segons el seu gènere: si volen una persona periodista, la volen independentment que aquesta sigui un home, una dona o un hermafrodita. I si no, incorren en una discriminació.
En aquest anunci, a més, no només es discrimina per qüestió de gènere sinó també per edat: "fins a 45 anys", diu. Doncs no, senyor (o senyora). Si vostè necessita un/a periodista, i aquesta persona compleix els requisits que vostè exigeix, l'haurà d'agafar, tingui 20 anys o en tingui 57. No sé quina empresa ha posat l'anunci, perquè només hi ha una adreça de correu electrònic, qüestió aquesta que sospito que tampoc és legal: l'empresa que ofereix feina bé ha de dir qui és, no?
El més trist de tot plegat és que l'aparició d'anuncis amb ofertes de feina que no compleixen la legalitat és massa freqüent.
"Els informem que els periodistes dels mitjans públics no signem les informacions durant la campanya electoral en protesta pel còmput exigit per llei, perquè creiem que això impedeix donar una informació sense condicionants". Ja m'he après la cantarella, molt bé, i ara què?
Doncs resulta que dimarts passat es va celebrar el ple ordinari del mes de gener. La cosa extraordinària va ser que es va retransmetre en directe per la televisió local de Vilafranca per primera vegada. Una de les operadores de càmera era una servidora, que resulta que avui surt en portada al Punt Penedès. Semblo tota una professional, eh? Ara només cal allargar-me mig metre cada cama per no desnucar-me...
Per cert, el contrapunt d'avui em sembla encertadíssim:
L'APM? és el millor programa de la graella actual de TV3. Sense cap mena de dubte. Em trec el barret davant la gent que munta els vídeos i també davant les persones que s'han d'empassar El diario de Patricia.
A continuació el qüestionari de Silenci? a José Maria Aznar:
He llegit poques vegades El Jueves, hi ha coses que no m'agraden gaire. Però ara això són nimietats. Ara toca donar-los suport i estar de la seva part; de part de la llibertat d'expressió.
Ja n'hi ha prou de tractes privilegiats a la monarquia espanyola. Una institució imposada pel franquisme que ha anat construint al seu voltant un mur d'acer inoxidable: jo no em moc d'aquí, i pobre de tu que em toquis. Articles especials a la constitució espanyola i al codi penal, tractes especials per part de la majoria de mitjans de comunicació, etc, que no fan més que enfortir el mur.
Segrestar la revista per un dibuix que vés a saber qui considera ofensiu és dels actes més feixistes dels últims anys. Se'n desprenen tics que indiquen que la justícia i tantes altres institucions espanyoles són a anys llum de considerar-se democràtiques, tal i com s'hauria d'entendre aquest mot.
Un segrest que recorda les clausures d'Egunkaria i d'Egin, i que donen una idea de qui interpreta les lleis i qui les aplica...
Ara mateix, a la web d'El Jueves pot llegir-se aquest petit article:
La cadena holandesa BNN començarà a emetre, divendres que ve, 'El Gran Donant', un altre programa de reality show que sobrepassa l'inimaginable: tres concursants malalts hauran de lluitar per aconseguir el premi, un transplantament de ronyó. La persona donant és una malalta terminal de càncer cerebral. Serà ella qui decidirà quin dels tres concursant 'mereix' el seu ronyó.
Els Telenotícies i els butlletins de Catalunya Ràdio ens ho repeteixen cada dia: els periodistes no signen les cròniques durant aquests quinze dies de campanya en protesta per la imposició d'un criteri polític a l'hora d'informar sobre els actes de campanya electoral.
UPF.Ràdio,
l'emissora pionera en l'àmbit universitari català i espanyol a emetre per
Internet en format de podcast, va començar ahir regularment la seva
emissió amb l'objectiu d'oferir uns continguts de caràcter
universal i professionalitzats.
L'emissora, que estarà gestionada pels
Estudis de Periodisme de la Universitat, actualitzarà la seva programació
els divendres de cada setmana.El projecte d'UPF.Ràdio busca els objectius
de posar a disposició de la comunitat universitària una eina d'expressió;
augmentar la visibilitat exterior de la Universitat; contribuir
al desenvolupament professional dels alumnes de Periodisme i de
Comunicació Audiovisual, i extreure'n conclusions docents i de projecció
de futur del mitjà ràdio.
UPF.Ràdio
està dirigida per Josep Maria Palau, professor dels
Estudis, i inclou els apartats d'informatius, reportatges, entrevistes,
esports, nous formats, musicals i arxiu. La programació està
realitzada a partir del treball d'entre trenta i quaranta alumnes
de la Universitat, majoritàriament de Periodisme —molts d'ells amb
l'assignatura Taller de Ràdio ja cursada—, però també de
Comunicació Audiovisual. El format
podcast permet escoltar els continguts de l'emissora a qualsevol
lloc i moment gràcies a un reproductor portàtil mp3, copiar-los
en un CD, o bé descarregar-los a l'ordinador personal o al telèfon
mòbil.
La UPF va signar el passat 11 de gener
un conveni amb Catalunya Ràdio. L'acord, entre d'altres punts, contempla la cessió
dels estudis de l'emissora i el suport tècnic
necessari per a la gravació puntual de programes -que després s'emetran
per UPF.Ràdio-, o la creació d'una comissió d'estudi
conjunta, que possibilitarà l'aplicació de les conclusions
extretes a la programació real de Catalunya Ràdio.
Tot fullejant El Punt, em trobo amb l'anunci de la fotografia. Algú busca una persona periodista. Fins aquí, tot bé. Però me'l llegeixo i em trobo amb un parell de discriminacions garrafals. Per començar, resulta que l'empresa busca una "senyora o senyoreta". De fet, el terme senyoreta és, a banda d'arcaic, discriminatori per si sol: per què una dona és senyora o senyoreta segons si està casada o no? Els homes solters són senyorets? A més, fa anys que ningú té dret a conèixer l'estat civil d'una persona. Ni tan sols qui ofereix feina. Però a banda de tot això, una empresa no pot discriminar les persones interessades en una feina segons el seu gènere: si volen una persona periodista, la volen independentment que aquesta sigui un home, una dona o un hermafrodita. I si no, incorren en una discriminació.
Doncs resulta que dimarts passat es va celebrar el ple ordinari del mes de gener. La cosa extraordinària va ser que es va retransmetre en directe per la televisió local de Vilafranca per primera vegada. Una de les operadores de càmera era una servidora, que resulta que avui surt en 
Em trobo això a Libertad Digital: 
Em sumo a la iniciativa de l'
