Tothomestà molt amoïnat pels problemes de la música catalana. Em penso que si
fa no fa són els mateixos de l’esport, la literatura, la televisió, els
peatges, els trens o els aeroports.
Viam, parlem-ne.Llegeixo al diccionari
que la refotuda paraula significa, si fa no fa, estrany, rar. Qui és estrany?
No és relativa la raresa? Normalitat, freqüència, singularitat, pecularietat
són termes que cal aclarir una mica més, em penso.
“Malgrat tot, cada cop que visites el País
Valencià i les Illes constates que hi ha gent que no claudica davant aquesta
campanya exterminadora, que lluita contracorrent i ho fa barrejant compromís,
ganes de lluitar i ganes de passar-s’ho bé. Aquest cap de setmana ho hem vist
en territoris on la militància té un punt gairebé heroic, on defensar la
llengua significa picar pedra, on viure amb normalitat significa tornar-se a
aixecar de manera tossuda davant de cada entrebanc, amb la determinació dels
que saben que tenen la raó.”
Lluís Gavaldà al Descobrir Catalunya 111, pàg.
107
Les visites sinceres s’agraeixen.
En Rah-mon Roma estava fent feina pel País Basc i aprofitant un dia lliure ha
vingut fins a Zugarramurdi per dinar plegats i fer-la petar. Hem xerrat de
força temes. Un, l’animació infantil.
Hi ha coses que espanten de tan ben fetes. Ara us en
recomano una: el disc Vinya Laia del gran mestre Toti Soler. Editat el 1998 per
ell mateix (em penso).