22 de març de 2007
Sense categoria
3 comentaris

Són molta colla

Les visites sinceres s?agraeixen.
En Rah-mon Roma estava fent feina pel País Basc i aprofitant un dia lliure ha
vingut fins a Zugarramurdi per dinar plegats i fer-la petar. Hem xerrat de
força temes. Un, l?animació infantil.

Ell en viu, té unes 200 llogues a l?any.
I ha fet un munt de concerts, espectacles, gravacions i llibres. Tenen una
associació, l?Amapei, que serveix de mostrador i de punt de trobada del gremi.
I són força colla.

De fet, ja feia temps que m?ho
ensumava però la distància m?ho ha confirmat: és una de les meravelles
culturals del país. Just la nit abans de rebre la visita estava intentant
explicar-li a la meva senyora ben bé el que era un animador, on, com i quan es
feia animació infantil i d?on venia el fenomen. Mentres li explicava,
augmentava la sensació que si calia fer-ho era perquè no ho coneixia. Evident,
oi?

Per entendre-ho, cal saber que
són els Caus i els Esplais. I el cançoner. I aquell ritme de guitarra tan
nostre (ran-rarran-rarran). I un foc de camp. I un cumbaià, i el roc català, i
les espirituals negres, i, i i…i en Jaume Arnella, i en Xesco Boix (que va
ser el pare de la criatura). Massa explicacions per no acabar-ho d?aclarir.
?Pelutan? es que estem davant d?un tret ben propi.

En Rah-mon m?ha obsequiat amb un
parell de discos. Un on s?hi recullen contes dels seus espectacles de rondalles
i un altre fet pel seu 20è aniversari a l?ofici. Llegint-ne els textos de
presentació he comfirmat la magnitud de la tragèdia. Fent una ullada a una part
de la feina feta per 1 animador (això sí, molt pencaire) quedes agradablement
esgotat.

Per molts anys companys!

  1. Perdona que t’ho digui però ets un cabron. A partir de llegir aquest escrit, he anat a buscar els meus cassetes de quan era petit. M’ha fet molta gràcia poder recordar quan era més petit que ara.

    M’encanta quee siguis aixi

  2. carles! no sabia que tenies un bloc d’aquests! hi he vingut a petar de casualitat… jejeje

    doncs res, que tens tota la raó, que l’animació infantil que tenim és un tresor preciós, com la sardina i la marihuana, l’esqueixada o l’olivada, la rumba o la sardana, i com tantes d’altres coses que tenim al nostre petit país!

    mil gràcies a tots els que ho fan possible!

    per cert, si venim al país basc, et passem a veure? 🙂

    marta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!