?El lèxic està reblit de castellanismes (tocino…)
que més o menys campen per altres contrades del Principat, i ha sofert
l?empobriment de mots ben clàssics (per ex. torcar…). En canvi, la
consciència d?incorrecció respecte d?un model normatiu ha contribuït a fer
guanyar terreny a mots considerats més correctes com abans, per antes,
(…).?
Els parlars catalans-el barceloní-pg. 36
Joan Veny
M?encantaria no haver d?estar pendent de si parlo bé o no,
de si el que faig és una música autèntica o no, de si és fidel a la tradició o
no. De fet podria passar de tot això. Però no sé si és per culpa de l?escola de
capellans, per ser català (sota dominació hispano-galo-saxona) o perquè és llei
de vida, que em costa molt passar-ne.
Lluiten dos impulsos. D?una banda el de ?tant me fot? i de
l?altra el de ?si no ho faig jo qui ho ha de fer?? Una batalla gairebé contínua
entre el que em roti i el que cal fer.
He tornat a rumiar en això tot llegint el magnífic llibre
del que n?he extret l?entradeta. Després he transplantat el neguit al camp
musical. ?L?acordió i la rumba son prou genuïns? Ai, ai, ai que estic fent
roc!? I podria seguir amb el de la gastronomia. ?He de gratinar amb formatge o
amb farina de galeta?? I així anar fent.
Us imagineu viure sense aquest patir? Viure amb una cultura
sense amoïnar-se per si estem autodestruint-nos?
Pd: he rellegit aquest text una dotzena de vegades,
atemorit. I si hi ha faltes d?ortografia o frases mal redactades? Vols dir que
ara podré seguir amb la cançó que estic fent? Vols dir que el ritme brasiler
que li busco serà prou d?aquí? ?Mare meva quin patir!?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí noi quin patir! Però tothom té la seva creu, i la veritat de situacions molt pitjors n’hi ha. No voldria per a res tenir la tranquilitat dels botxins, com un home qualsevol tranquil de Madrid o París. Però el que dius alcapdavall és cosa que passa arreu.
ie tete!
quina sorpresa trobar-te per estes ciberterres també!
ai quin gust ;]
bé, dilluns comencem amb el percal. ja t’envíem cosetes en quan les tinguem.
ps. tinguérem sort? passàreu aragó sense problemes? ;]
no serà pas per aquesta facultat tan nostrada de buscar el puritanisme i l’extrema coherència a tot plegat? Possiblement, vivint amb menys por a l’autodestrucció seríem molt més grans.
que visqui la rauxa!
salut des de les Corts, Carles!
ei bones
hi ha alguna manera de saber una mica on vas tocant amb els badabadoc?
salut!
Dilluns 8 vaig iniciar una campanya tot demanant el suport a can Vilaweb, recolzament que us en demano, ara, a vosaltres, i als Endeblocs, per tal que m’ajudeu, sisplau, a escampar aquesta:
Crida: jo també compro música en Català!
Moltes gràcies.
mira, precisament fa uns dies que estava donant tombs a aquest mateix assumpte… estic farta de sentir la gent parlar un català que fa pena, sense pronoms, ple de castellanismes -que es veu que fan més ‘cool’-, i d’incorreccions per totes bandes…
llavors, com a contrapartida, intento parlar el més bé possible (per això que deies de "si no ho faig jo, qui ho farà?"). però clar, pensar contínuament en no dir coses com "buenu" o "val" o "catxondeo" o "botellón", doncs és cansat, sí…
però què hi farem… tenim el país que tenim… i tots els granets de sorra són importants, per pesats que siguin…
però tu no pateixis, carles, que tot el que fas (almenys, el que sabem) ho fas prou bé! ànims! no desesperis! i torna aviat amb els badabadoc!
marta