22 de gener de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Fira Diatònica a Arenys de Mar. Felicitats i gràcies.

El cap de setmana passat la magnífica colla de La Diatònica van organitzar una Fira al voltant de l’acordió bisonor de botons absolutament exquisida. Hi celebraven l’aniversari. Us en faig una sentida crònica.

Ja fa uns anys que belluguen. Van començar anomenant-se La Vallesana, com a colla d’acordions diatònics, acompanyats de guitarrons, veus i percussions que escampaven el cant i el ball cos a cos per saraus i fires. Amb el temps han esdevingut un model exemplar de participació on hi pot cabre gairebé tothom que tingui ganes de gaudir fent gaudir amb l’acordió. Ara s’anomenen la Diatònica i els trobareu a internet (www.ladiatonica.cat).
Al seu web s’hi reflecteix la feinada que fan (en l’àmbit de la difusió, de la pedagogia, de l’ordir la trama nacional diatònica….) i sobretot, com la fan. Són un paradigma de cooperativisme orgànic (feina repartida i cadascú fent bé el que sap fer….magistral!).
És per això, que dissabte en arribar a la Fira, malgrat quedar-ne ben impressionat, no em va sorpendre. Com deia el savi Fuster “un fracàs no s’improvisa”, és a dir, un èxit, tampoc.
Us imagineu la sala de l’antiga fàbrica de Calisay d’Arenys de Mar, amb tot de gent dinant un exquisit arròs, amb acordions sonant, amb paradetes del ram, un escenari amb la mida justa, la gent de l’organització trescant i sobretot, una sensació de “l’heu ben encertada”. “Millor, impossible”.
Les activitats van ser ben diverses i l’ambient, de matricula d’honor. Mireu, per comprovar-ho aquest documental:

http://www.youtube.com/watch?v=_FCCtlJUKKk

Per això, cal felicitar-los.
I d’altra banda, els vull agrair que m’hi convidessin a fer feina. Me’n van assignar dues. A la tarda, havent dinat s’hi va fer una xerrada-taula rodona sobre la pedagogia de l’instrument. Hi havia l’Amadeu de Gandia (Safor) i la Georgina de la Seu (Alt Urgell). Van explicar les seves experiències..i per presentar el panorama, em van permetre de buidar el pap del munt de cabòries i vivències que he acumulat en vint anys de viatge diatònic.
Al vespre, havent sopat, van fer d’acordionistes (durant el dia havien vengut tiquets, cuit botifarres, servit vins o endreçat taules!), amb un conjunt local d’alta volada i van acompanyar un seguit de cantants a un recital per tots el públics. El repertori i el ritme del concert van ser encertadíssims i aquí hi faré la suma de la felicitació i de l’agraiment per haver-m’hi fet fer feina.
Aquesta revolta, ben horitzontal, ben vital, ben cos a cos, m’apassiona.
Per molts anys, Diatònica!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!