De l’any 1702 al 1714 i als dominis de la Monarquia Hispànica tingué lloc la Guerra de Successió. En aquesta s’enfrontaren els territoris de la Corona d’Aragó (amb Alemanya, Holanda, Anglaterra i Portugal), partidaris de Carles d’Àustria, i els de la Corona de Castella (amb França), partidaris de Felip de Borbó.
El 25 d’abril de 1707 els aliats austracistes van perdre la batalla d’Almansa. El Regne de València fou envaït per les tropes borbòniques i començà aleshores una de les repressions més ferotges que els valencians hem patit mai, amb tot d’incendis, devastacions i assassinats: Quan el mal ve d’Almansa, a tots encalça. Als dos mesos, el 29 de juny de 1707, es dictava el primer Decret de Nova Planta. Molts valencians es retiraren cap al Principat de Catalunya i van continuar-hi la guerra fins a la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. L’ocupació de Mallorca es produí l’any 1715. El 28 de novembre de 1715 i el 16 de gener de 1716 s’imposaven els respectius Decrets de Nova Planta per a aquests dos territoris. Els tres decrets van arrasar l’estructura constitucional i jurídica de la nostra nació en arrancar-nos tots els drets, institucions i llibertats que la configuraven. Els Decrets de Nova Planta ens desposseïren d’unes Corts no subordinades a cap altre Parlament i ens van llevar el govern, la moneda, l’idioma, el sistema judicial i la hisenda propis.
Als tres-cents anys d’aquells fets, els valencians no podem oblidar la mutilació que venim patint des d’aleshores. Per això reclamem i reivindiquem, amb un criteri d’actualitat, totes les institucions que tan injustament ens foren arrabassades i que ens proclamaven davant el món com a membres d’una nació sobirana.
El naixement dels pobles europeus és anterior en molts segles als textos constitucionals moderns. En conseqüència, els drets dels pobles d’Europa són anteriors també a qualsevol redacció constitucional o estatutària. Per això no podem considerar-nos satisfets amb uns estatuts d’autonomia subalterns i fragmentaris de la nació: tenim dret al dret, dret a dotar-nos d’un sistema complet de normes jurídiques que ens siga reconegut sense més límits que la nostra pertinença a una Europa socialment solidària, unida i federal.
Els valencians, així mateix, necessitem totes les llibertats reivindicades per mostrar-nos davant la Unió Europea i els fòrums mundials com allò que realment som. I encara que per llei tenim actualment la ciutadania espanyola, ciutadania no és el mateix que nacionalitat. Nosaltres no som de nació espanyola ni pels costums, les tradicions o les festes; ni per la història, la llengua o la legislació foral; ni per l’origen o les arrels jurídiques i legislatives; ni tampoc per l’estructura econòmica o pel persistent desig d’autogovern. De més a més, l’espoliació fiscal a què estem sotmesos força el nostre estancament econòmic. Totes aquestes circumstàncies ens converteixen en colònia interior.
Són els Estats espanyol, francès i italià els que han de reparar les injustícies perpetrades contra el País Valencià i els altres sis territoris de la nostra nació: L’Alguer, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, les Illes Balears, el Principat d’Andorra i el Principat de Catalunya. Són els poders d’aquests tres Estats els que han d’assumir les reformes constitucionals i legislatives perquè els objectius de llibertat i reunificació dels nostres territoris puguen satisfer-se democràticament.
Amb aquesta convicció ens adrecem també a les altes instàncies de la Unió Europea perquè escolten les nostres demandes. Aspirem a un tracte igualitari al costat de les altres nacions d’Europa. Aquesta és la nostra voluntat, ferma i irrenunciable.
El Manifest Basset-Bausset va ser signat per 100 valencians amb data de 25 d’ abril de 2007, Tercer Centenari de la Batalla d’Almansa. Posteriorment, va ser objecte d’Acta de Protocolització per la Notària de València, Na Maria-Paz Zúnica Ramajo, la qual l’autoritzà amb el número 2448 de Protocol, el 29 de juny de 2007, Tercer Centenari del Decret de Nova Planta.
El nom del Manifest és un homenatge a Joan Baptista Basset i Ramos, valencià d’Alboraia, líder dels herois maulets, comandant superior d’enginyers, bombarders i minadors i general en cap de l’artilleria fins l’onze de setembre de 1714, i també un homenatge a Josep Lluís Bausset i Ciscar, de 97 anys en el moment de la signatura, valencià de Paiporta i de l’Alcúdia, lluitador anònim en tots els fronts i patriota que mai no ha abdicat, al qual aquest Manifest va ser promès fa un grapat d’anys.
Els 100 signants del Manifest Basset-Bausset es reparteixen de Nord a Sud del País Valencià, essent les seus professions molt diverses. N’hi ha, però, una característica molt pregona: la mitjana d’edat és bastant alta: 60’25 anys. Aquesta notable edat és conseqüència de la condició que es va establir en la recollida de signatures: cadascun dels signants havia de ser conegut per haver manifestat a bastament la seua convicció nacional. Aquesta és la raó principal, però també n’hi havia una altra idea motriu entre els promotors del Manifest: S’intentava i s’intenta que el Manifest puga servir de testimoni a tots aquells que continuen la lluita civil i democràtica per alliberar i reconstruir la nostra Nació.
Finalment cal dir que dissabte 2 de febrer de 2008, 800é aniversari del naixement de Jaume I, aparegué als diaris El País i Levante una pàgina de publicitat dedicada al Manifest Basset-Bausset en la que, a més, hi constava el nom i professió de cada signant, així com la relació de dignataris als quals ja s’havia remès el Manifest. Aquesta mateixa pàgina va eixir a El Punt el dia 3 de febrer i al núm. 1234 d’El Temps de data 5 de febrer. El bloc del manifest es va fer públic el dia 31 de desembre, darrer dia de l'Any Jaume I
Amb data 9 d’Octubre de 2007, el Manifest Basset-Bausset fou remés, amb la seua acta de Protocolització inclosa, als següents 16 dignataris: M. Hble. Sr. Francisco Camps Ortiz, President de la Generalitat Valenciana; M. Hble. Sra. M. Milagrosa Martínez Navarro, Presidenta de les Corts Valencianes; M. Hble. Sr. José Montilla i Aguilera, President de la Generalitat de Catalunya; M. Hble. Sr. Ernest Benach i Pascual, President del Parlament de Catalunya; M. Hble. Sr. Francesc Antich i Oliver, President del Govern de les Illes Balears; M. Hble. Sra. Maria Antònia Munar i Riutort, Presidenta del Parlament de les Illes Balears; Excm. Sr. Adv. Marco Tedde, Síndic de la Junta Municipal, Ciutat de l’Alguer; M. I. Sr. Albert Pintat Santolària, Cap de Govern d’Andorra; M. I. Sr. Joan Gabriel i Estany, Síndic General del Consell General d’Andorra; Excm. Sr. Nicolas Sarkozy, Príncep d’Andorra; Excm. Sr. Joan Enric Vives i Sicília, Príncep d’Andorra; Excm. Sr. Georges Frêche, Président de la Région Languedoc-Roussillon; Excm. Sr. Christian Bourquin, Président du Conseil Général des Pyrénées-Orientales; Excm. Sr. Jean-Paul Alduy, Alcalde de l’Ajuntament de Perpinyà; Excmo. Sr. D. Marcelino Iglesias Ricou, Presidente del Gobierno de Aragón; y Excmo. Sr. D. Francisco Pina Cuenca, Presidente de las Cortes de Aragón.
Posteriorment, amb data 29 de juny del 2008, 301é aniversari del Decret de Nova Planta, el Manifest Basset-Bausset, acompanyat de la seua traducció a l’espanyol, fou remés al Rei Juan Carlos I de Borbón, al President del Govern Espanyol, Excmo. Sr. D. José Luis Rodríguez Zapatero, al President del Congrés de Diputats Espanyol, Excmo. Sr. D. José Bono Martínez i al President del Senat Espanyol, Excmo. Sr. D. Javier Rojo García.
