Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

ADÉU I GRÀCIES, JOHAN!

Deixa un comentari

4-sobre-la-importancia-del-espectaculo

Si el Barça és més que un club, Johan Cruyff ha estat molt més que un jugador i que un entrenador. Les seves frases (“si tenim sempre la pilota l’adversari no ens marcarà”, “la cosa és fàcil: només cal marcar u gol més que l’adversari”, “no s’ha de marcar mai un jugador adversari que es desmarca fàcilment, perquè en tudes un de teu”, “si no pots guanyar, almenys evita perdre”, “el problema del futbol són els seus dirigents”…) són un doll de simplicitat intel·ligent que varen servir per bescanviar “l’ai-ai-ai!” dels mesells o dels porucs per la moral de victòria; va aixecar l’orgull de pertinença i va convertir els catalanets acomplexats en catalans de ple dret sense restriccions. Johan va ser un guanyador i, d’ell ençà, l’avenç cap a la victòria no s’ha aturat i no només en el camp esportiu. Cruyff va anar més enllà de l’esport i va atiar el sentiment de poble. Quan va posar Jordi al seu fill, va fer una proclama als morros de la caverna.

Avui tots volen passar per ser d’en Johan. Molt bé. Això no obstant, no hauria estat de més que la Junta directiva actual, la del tàndem Rossell-Bartomeu, hagués fet un acte públic de contrició i desgreuge. No hauríem d’oblidar que la primera cosa que va fer aquest grup de mals gestors va ser retirar a Johan Cruyff la presidència honorífica que li havia concedit la Junta de Laporta. La feren grossa! Quina poca vergonya no haver-se apressat ahir mateix a corregir l’endemesa. Són els qui li furtaren el càrrec honorífic els qui perderen l’honor i, com tothom sap, és irrecuperable. Els qui l’insultaren ja no recobraran mai la dignitat perduda. Johan, en canvi, volarà sempre amb ales honorables de prestigi.

Fa dos anys, vaig parlar de Johan Cruyff quan vaig escriure allò que pensava d’aquesta Junta directiva depredadora. Ho trobareu en clicar sobre l’enllaç del final. Rellegit avui, no mudaria una coma. Llàstima que l’estultícia col·lectiva, derivada de la manipulació informativa, hagi revalidat la confiança a qui viu de les rendes dels altres. No passa res, és qüestió de temps. A cada porc li arriba el seu Sant Martí.

Ara mateix, enaltir Cruyff també és fer justícia. El seu nom fa part de la història del Barça i de Catalunya. Per a sempre més, adéu i gràcies, Johan! 

PS.- Just en acabar aquest comentari, per TV3 han informat que la família s’ha desmarcat dels actes que pretenia la directiva del Club i ha negat el caràcter “oficial” de comiat a Cruyff que s’havien adjudicat. Em sembla del tot coherent amb la conducta d’uns hipòcrites miserables que encara ara no s’han disculpat per haver-li retirat un títol honorífic i que, per afegitó, pretenien aprofitar-se de la imatge que ells blasmaren i malmenaren. Vomitiva, certament, aquesta tropa! No tenen cap dret a prendre el nom de Cruff en va!

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=261845

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 25 de març de 2016 per Bartomeu Mestre i Sureda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.