Etziba Balutxo...

Bartomeu Mestre i Sureda

PARAULES PER A UN TRICENTENARI

Deixa un comentari
Fotografia: Cathy Sweeney
Fotografia: Cathy Sweeney

Avui, a la Torre del Serral dels Falcons, organitzat per iniciativa de la societat civil de Manacor, amb l’Obra Cultural Balear del poble al capdavant, i en el marc dels actes organitzats per la Comissió Cívica del Tricentenari 1715-2015, s’ha fet un acte de dignitat en memòria de Guillem Riera, el talaier que va morir dia 4 d’abril de 1715, avui feia 300 anys en clau, en rebutjar el primer intent borbònic de desembarcar a Mallorca, últim bastió de resistència contra Felip V. L’acte, presentat per l’historiador Antoni Tugores, ha comptat amb les intervencions de l’escriptor Pere Morey, el qual ens ha relatat l’episodi i ha coordinat l’ofrena floral, Biel Majoral, que ens ha cantat Jo sóc català! de Pere Capellà, Maria Rosselló, que ens ha cantat Siau qui sou! de Guillem d’Efak , els poetes Bernat Nadal i Hilari de Cara (recitat per Jaume Gomila), Núria Feliu , que ens ha fet recitar amb ella El meu poble i jo de Salvador Espriu i els glosadors Mateu Xurí, Maribel Servera i Sebastià Adrover. De part meva, després de dir Forans i ciutadans de Guillem d’Efak, he llegit les paraules que transcric en blau.

 

 

Foto: Cathy Sweeney
Foto: Cathy Sweeney

 

Al llarg del 2014, Barcelona i el Principat, varen commemorar un tricentenari amb gran desplegament de recursos. De fet, a l’hora de fer balanç, tot han estat xifres: nombre d’activitats, quantitat de participants, pressupost destinat… Cap esment a la dignitat i a l’honor; matemàtiques! Així mateix, un dels comissaris va afirmar que volien que “ningú no romangués exclòs de la celebració”. Doncs bé que fracassaren, perquè varen excloure més de la meitat del territori i de la població d’aleshores. Oblidaren que l’enfrontament contra Felip V va ser del conjunt de la Nació Catalana. Cap acte oficial de reconeixement als fusellers valencians. Cap acte de record als artillers mallorquins. Cap acte de gratitud als mariners illencs que foren els qui més aportaren en hisendes i en vides a la defensa de Barcelona. El Tricentenari 1714-2014 va servir per recordar l’efemèride d’una guerra que va condicionar i condiciona la nostra història com a poble, però va ser planificada a l’estil de Michael Collins! Dia vindrà que, qui ara ha menystingut i oblidat, haurà de reparar la ignomínia. Sortosament, la participació ocultada per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya va ser corregida per altres entitats catalanes que, amb gran dignitat, varen estar a l’alçada com Memorial 1714, Indrets del Record, Agrupació Excursionista de Catalunya, Germania-Randa, La Violeta de Gràcia, l’Ateneu Barcelonès, el Born Centre Cultural o, a Prada, la Universitat de València.

 

Nosaltres no som d’eixe món i, avui i aquí, des d’aquesta torre de l’antic Regne de Mallorques, abominam de l’amnèsia que ens ha empeltat, a sang i a foc i durant 300 anys, la dinastia borbònica i els seus còmplices. Nosaltres, avui i aquí, recordam Guillem Riera i totes les víctimes de Mallorca, amb especial esment als màrtirs de l’Horta i Calonge. Però, amb ells, recordam també Bac de Roda, Carrasquet, el General Moragues, Antoni de Villaroel, Joan Baptista Basset, el Marquès de Rubí i, més enllà dels herois reconeguts, el compromís solidari i la solidaritat compromesa d’aquelles dones i d’aquells homes que lluitaren, sovint anònimament i en més d’un cas fins a la mort, per preservar les nostres institucions, els nostres drets i la nostra sobirania nacional. Honor i glòria! D’avui enllà girem l’esquena al Decret de Nova Planta i caminem cap al Dret a Decidir. Continuarem la lluita amb la paraula. Les nostres armes seran les urnes. 1715 va ser l’any de la presa. El 2015 ha de ser l’any de la represa.

 

Com a acte de vindicació contra la memòria sembrada de sal, vull exemplificar-ho en el cas dels eivissencs, tan implicats i tan transcendentals en la defensa de Barcelona i, com la resta d’illencs i de valencians, oblidats per les institucions oficials de tots els nostres territoris. Ja fa 125 anys que l’advocat Felip Curtois i Valls (1838-1916) va escriure una quarteta, amb una proclama clara de catalanitat, a la qual Isidor Marí afegiria un clam a la memòria i a la represa col·lectiva. El resultat de la conjunció és aquest: 

Que som terra catalana
ja és ben fàcil d’advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir.

Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.

Va florir i ara ja grana,
i arriba es temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir,
sa memòria, ses solanes,
ses feixes i es vells amics.
I basta que mus separaren,
que molt més ens hem d’unir,
com es grans d’una magrana,
que no ens puguen despartir.
Entre germans ningú mana,
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V.

11100230_949642291735426_3102824301527988518_n  11046215_949821385050850_8310210310545617884_n

 

ALGUNS VÍDEOS DE L’ACTE:

SOM UNA NACIÓ: https://www.youtube.com/watch?v=f5yeBE5ABGA

SIAU QUI SOU!: https://www.youtube.com/watch?v=sHiIRgAcEbY&feature=em-upload_owner

LA VIDA, LA LLIBERTAT: https://www.youtube.com/watch?v=i8ng6yo9_FM&spfreload=10

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 4 d'abril de 2015 per Bartomeu Mestre i Sureda

  1. Això ha de ser un punt de partida de cap a fer més coses per la nostra Història, per la nostra cultura i per la nostra Pàtria. Ha de dur arrossegall. Pens si convendria, en acabar els actes que hi hagi prevists per enguany, en lloc de dissoldre la Comissió del Tricentari, no: n’hauríem de fer una espècie d’amics de la Història de Mallorca o cosa semblant per escampar arreu de la nostra petita pàtria enmig de mar la llavor del recobrament de la memòria històrica, que ens han sembrat de sal premetidament, planificadament, programadament.
    Per reconstruir el país, hem de fer fonaments. I el primer de tots és teixir societat civil. I una comissió dedicada específicament a divulgar les nostres arrels és cabdal per a la nostra reconstrucció nacional.
    Que l’acte patriòtic d’ahir sigui tan sols el començament d’una gran obra.
    Salut a tothom!

    Jordi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.