PEDRES, MARS, OCEANS

José Eduardo Agualusa (1960) és avui per avui un dels millors escriptors literaris del món. Especifico això de literari perquè ningú no se senti estafat a l’hora de llegir els seus llibres. Aquest Sant Jordi fóra bó que l’escriptor angolà en llengua portuguesa aconseguís vendre molts exemplars de la seva Teoria general de l’oblit, llibre editat magníficament (i ja no és notícia perquè la feina que fan sempre és impecable) per Periscopi, en traducció de l’envejat Pere Comellas, home savi com pocs a l’hora de convertir en català el portuguès d’arreu del món. Si fos així voldria dir que en aquest país estam reprenent el bon gust a l’hora de comprar llibres i que Sant Jordi, qualitat i literatura no són un gran oxímoron (el nou d’enguany és justícia espanyola, com ja sabeu).

Segurament això no passarà, perquè els caçadors de signatures prefereixen que algú que no ha escrit el llibre els foti un gargot que no pas un escriptor de pedra picada, però jo no puc estar-me de recomanar un llibre sensacional i de recordar com el vaig comprar: era abril de 2012. L’Anna i jo tornàvem de nit de sopar a Cacilhas, a l’altra riba del Tejo. Lisboa espurnejava de llumetes i havia passat la mitjanit. A bord del ferry que travessa el riu una noia molt maca i jove llegia Teoria geral do esquecimento. Al mig del trajecte va rebre una trucada i vam poder veure que plorava. Li va dir al seu estimat: -ploro perquè el trajecte és massa curt i no podré acabar de llegir el llibre fins demà. No cal dir que a l’endemà vàrem anar a la llibreria més propera per comprar el llibre, seduïts per la noia que havíem conegut la nit abans. Vàrem encertar.

Teoria general de l’oblit és un d’aquests llibres que et canvien la vida. És difícil aprendre tantes coses amb un sol llibre. És difícil que hi hagi una bellesa tan dura concentrada en poques pàgines. No hauríem pas d’oblidar-ho.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!