PEDRES, MARS, OCEANS

la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.

30 d'abril de 2017
0 comentaris

La institució de les lletres catalanes i l’any Palau i Fabre

“I tot això qui ho paga?” va interrogar-se en Josep Pla a Nova York en veure el dispendi d’edificis, neons, llums obertes i tota la pesca. Com a mínim això explica la llegenda. En els darrers temps sembla que hem estat injustos amb la Institució de les Lletres Catalanes pel que fa a l’any Palau i Fabre, perquè no hem explicat prou bé que tot i haver-hi moltes entitats implicades en la celebració de l’any dedicat al poeta i estudiós de Picasso, és la Institució qui carrega amb la part més important de la despesa que es generarà al llarg de tot l’any. I cal aclarir-ho.

Resultat d'imatges de any palau i fabreEn un temps en què la migradesa és la característica dels pressupostos públics, és just reconèixer els esforços que està fent l’equip de la Laura Borràs per poder tirar endavant iniciatives cultuals de primer ordre. I d’altra banda hauríem d’aprofitar l’oportunitat per reflexionar sobre el periodisme cultural que estam fent tots plegats. A la presentació de l’any Palau i Fabre potser vam quedar aclaparats per tota la informació que ens van donar, pero crec recordar que no hi va haver preguntes. ¿Per què els periodistes no feim preguntes? Potsera era l’hora de la convocatòria o potser és perquè entre tots hem perdut un cert instint o perquè ens fa vergonya parlar de números.

Per això cal recordar que la majoria de les nostres informacions no s’haurien publicat a la premsa nordamericana, on la primera pregunta que haurien fet els periodistes és “això quan costa i això qui ho paga?”. No haver reconegut a temps el paper que té la Institució en la celebració de l’any Palau i Fabre ha de sevir per reflexionar sobre quina mena de periodisme cultural volem, si hem de continuar fent cas dels grans discursos sobre els continguts sense qüestionar el cost de les coses o si hem de fer un periodisme més objectiu, més de dades. Ens caldrà a tots plegats canviar una mica el xip, als periodistes i als que comuniquen. Preguntar sobre quan costa qualsevol activitat cultural no ens hauria de fer vergonya perquè en el fons són diners públics i si als periodistes no els ha de fer vergonya, als responsables culturals tampoc no els hauria de recar donar aquestes dades. Entre tots contribuiríem a tenir uns ciutadans millor informats, que es un dels objectius irrenunciables que hauríem de tenir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!