Damià Huguet (1946-1996) va morir tal dia com avui de fa vint anys. Aquest homenot de lletres de Mallorca va ser sobretot poeta (també editor, cinèfil, articulista de premsa, excel·lent fotògraf, prosista, estudiós literari, pintor i fabricant de materials de construcció) i va deixar una de les obres més singulars de les publicades a l’illa.
Ara que han passat vint anys cal recordar que la seva figura ha estat objecte de diversos homenatges a Mallorca, com l’organitzada a Sa Nostra o també el llibre-homenatge de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Sense cap mena de dubte una fita importantíssima va ser la publicació el 2008 dels dos volums d’obra poètica completa que va publicar Perifèrics i que va endreçar en Sebastià Alzamora. I van ser molt importants perquè fixaren l’obra i perquè a més a més permeteren la publicació de fins a set poemaris inèdits amb autèntiques troballes.
Ara que han passat vuit anys de la publicació dels volums, hi ha un fet una mica preocupant: aquests dos volums són difícils de trobar (com a mínim a Barcelona, que és on he fet les investigacions) i el seu preu, en una època de crisi econòmica, tiren enrere: 36 euros cada volum. Servidor els va comprar en el seu moment però ara reconec que no podria (la precarietat de l’escriptor en aquests darrers vuit anys dóna per a nombrosos articles però no és el cas). I això és preocupant, més que res perquè la pervivència d’un poeta és la seva obra i el fet de poder llegir-lo, és clar.
És cert que hi ha una antologia poètica que valia uns 11 euros i que va treure Proa el 1999, però està descatalogada i, en el moment de la publicació, no hi s’havien editat encara els volums inèdits. Potser seria el moment de tornar a preparar una antologia poètica d’aquest autor imprescindible de les nostres lletres, prou àmplia com per tenir-lo ben representat, que inclogui texts del poemari nou, un bon estudi introductori (excel·lents els ja editats fins ara, potser es podrien adaptar o recuperar) i un preu que pugui fer guanyar lectors a n’Huguet. Lectors que, si volen, descobriran un poeta excepcional i després, potser, faran el possible per aconseguir l’obra completa perquè hauran estat inoculats pel verí de la gran poesia.
D’editorials disposades a fer-la segur que en trobaríem, ara caldria una mica d’ajut institucional no només per poder ajudar a tirar-la endavant, sinó també per ajudar a dos fets cabdals: que el llibre es distribuís a la totalitat del territori lingüístic i que se’n parlés a mitjans de tot el territori. Serien dos fets fonamentals per ajudar a la difusió de l’obra d’aquest home de call vermell.
SEBASTIÀ BENNASAR
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!