En Francesc Ribera, “Titot”, cantant i lletrista del grup Brams i vinculat a tants projectes culturals-musicals que la llista seria incompleta, ha debutat en el camp de la literatura de ficció amb un llibre altament recomanable: “L’assassinat de Guillem de Berguedà”. La novel·la, ben estructurada, arrelada a la tradició medieval de la quest i amb reminiscències de novel·la negra destaca tant per la construcció com per ser una molt bona introducció a una època de la nostra història poc coneguda: la de just abans del rei en Jaume.
Vaig poder entrevistar-lo fa uns dies (podeu llegir l’entrevista sencera aquí: http://revistabearn.com/2015/06/27/si-guillem-de-bergueda-fos-angles-seria-un-personatge-semimitologic-com-robin-hood/) i li vaig preguntar què passaria si en Guillem de Berguedà, un dels nostres millors poetes medievals i un home a qui Titot li ha dedicat mitja vida, hagués nascut anglès. La resposta és que seria un personatge tan popular com Robin Hood.
Certament, els anglesos -i també els francesos i els alemanys i els espanyols- ho han fet molt millor que nosaltres a l’hora de vendre la mitologia produïda als seus territoris. Certament, hi ha un discurs d’ocultació envers la literatura i la història nostrada, però en el futur hem de saber projectar millor els nostres tresors. El problema no és que a Anglaterra no sàpiguen qui és Guillem de Berguedà -atenció, el poeta preferit del rei Ricard Cor de Lleó quan encara era només duc d’Aquitània!- si no que possiblement al país nostrat molta gent no coneix la importància d’un dels més importants poetes medievals (i qui diu Guillem de Berguedà hi pot posar les grans cròniques, el Curial, el Tirant, Ramon Llull o Verdaguer, tant hi fa).
El llibre de Titot és molt interessant perquè recupera el personatge, perquè permet que en llegim un bon grapat de poemes inserits dins de la narració i perquè li atorga una aura èpica a un poeta que es dedicava a fer banyut els nobles de l’època, a insultar-los per escrit i a matar-los a traïció quan calia. I que va viure fins a seixanta anys, una proesa absoluta. Però sobretot amb una poesia del tot extraordinària… que ens cal conèixer i reivindicar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!