Desconec si la futura alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, llegeix molt o poc. No la conec personalment i si us fixeu en com són les campanyes electorals, aquests detalls interessantíssims dels candidats no els expliquen pas. Podrien entrevistar-los i demanar-los coses interessants com per exemple què estan llegint, quins són els seus autors i llibres preferits i sobretot quins són els seus plans estratègics en aquest aspecte per a la ciutat que han de governar. Però ja se sap que els periodistes tenen coses més interessants a fer. No sé si l’Ada Colau llegeix molt o poc però sí sé que amb imaginació ha arribat on és, i que a la seva candidatura hi ha gent que llegeix força -no cal ni parlar de la llista d’Esquerra, encapçalada per un escriptor, encara que sembla que alguns ho han oblidat-.
Imaginació. Vet aquí la mare dels ous. La lectura és una de les poques activitats que estimulen la capacitat d’imaginar i poden ajudar a pensar en un món millor. Per això la literatura fa tanta por a la secundària i no és una matèria prioritària, com tampoc ho és la matemàtica, la filosofia i molt manco la història. Volen, des de dalt, tenir uns perfectes ciutadans fabrils, una humanitat que sàpiga fer coses però no que pensi per què les fan.
Per això és tan important -la mateixa proposta la llençaria si fos en Trias l’alcalde- que Barcelona no perdi una oportunitat per singularitzar-se al món com la capital de la lectura. Potser aquesta proposta és als programes electorals que no he llegit de les formacions que poden ajudar-la a formar govern. Potser sí, però no s’han explicitat en cap dels debats públics -perquè ja se sap que parlar de cultura a la tele fa perdre vots, en aquest país-. Per això llenço el repte. Pactin, governin i estableixin un gran pla de foment de la lectura a Barcelona, una acció transversal de govern, que no sigui només quelcom que es quedi en mans de la regidoria de cultura, sinó de tot l’ajuntament. Convertim Barcelona en la ciutat del món en què es potencia l’amor dels seus ciutadans per la imaginació i per tant per la llibertat.
No tinc cap idea concreta ni cap pla pensat i estratègic que els pugui regalar. Ho faria amb molt de gust, de veritat. Però sí que crec que hi ha algunes coses que es podrien fer: aliances estratègiques amb el sector editorial -i tenen vostès moltes petites i mitjanes empreses si no els agraden les grans-, amb els creadors i amb les llibreries per fer que el llibre i la lectura siguin quelcom imprescindible a la ciutat.
No tinc cap gran pla, però, per començar proposo una idea: capitalitzar el patrimoni literari de la ciutat. M’explico. Hi ha una gran quantitat d’obres que passen a Barcelona i que fins i tot els catalans desconeixen -per allò tan practicat a casa nostra de l’autoodi-. Són de tots els temps, de tots els gèneres, en català, en castellà, en llengües estrangeres. Si el 2005 es va fer l’any del llibre i la lectura, jo proposo que la ciutat sigui -a la llarga- la capital de la lectura, i per començar cal fer veure als ciutadans de fora, però sobretot als de dins, com s’ha tractat la ciutat i per què s’ha fet així al llarg del temps. Això podria crear un debat viu i molt interessant (per exemple per què alguns barris surten molt poc retrats i d’altres moltíssim) i generaria un descobriment de la ciutat des de la ciutat però fomentant valors claus com el pensament crític envers la ciutat que tants autors han desenvolupat.
Per què proposo Barcelona i no cap altra ciutat? Doncs perquè aquí és on es concentra bona part de la indústria editorial, tant en català com en castellà i perquè Barcelona ha d’exercir el lideratge, també cultural. El pla transversal ha de comptar també amb els teatres, les biblioteques públiques i les llibreries. Ha de servir per potenciar la indústria cultural i també l’accés a la lectura dels més desafavorits. Ha de ser una eina per tenir millors ciutadans, És tot un repte. No sé si l’Ada Colau llegeix molt o poc, però sí que sé que li agraden els reptes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!