Al llarg del temps he tingut molts editors i com a franctirador de les lletres no cal dir que espero tenir-ne encara més, però demà és el dia de Sant Jordi i després de llegir l’impressionant reportatge de la Montse Serra http://www.vilaweb.cat/noticia/4251872/20150422/2005-2015-decada-transformat-mon-editorial-catala.html és el moment idoni per donar les gràcies.
Malauradament, som molt pocs els escriptors illencs que aspirem a viure de la literatura i en català. El problema, comentat moltes de vegades, és el de la visibilitat i el del mercat. Quedar-se només a l’illa -cadascú a la seva, perquè el problema de la presència a les altres també donaria per escriure’n moltes coses- és tancar-se el món dels potencials lectors.
Per això és tan important en aquests temps que corren les aliances entre editors. Sincerament, quan va començar Llegir en Català jo no em pensava que duressin gaire, però vaig estar molt content perquè hi era El Gall Editor, que dirigeix en Gracià Sanchez, una editorial que ha tingut la gosadia de publicar fins a tres títols d’un servidor, una editorial que m’ha ajudat sempre a intentar aconseguir aquest somni. És just donar-los les gràcies avui que a poc a poc el somni es va complint.
En aquest grup hi havia també alguns editors reincidents: Meteora, que també va voler publicar un tercer llibre i que s’han convertit en molt més que uns bons amics i ells ho saben, i de l’altra banda els amics de Alrevés, que van atrevir-se a publicar-nos a l’Àlex Martín i a un servidor una antologia de relats i amb els quals després hem viscut moltes coses, massa coses, moltes bones i alguna que no tant però que ens han enfortit encara més.
Per tant, en aquest nucli hi havia tres editors que coneixia, tres editorials imprescindibles per ser el que sóc ara i a les quals he de donar les gràcies. Però també les he de donar a Llibres del Delicte i a Saldonar, que han estat o seran també editors meus.
També és el moment de reconèixer a les altres editorials del grup amb les quals no he tingut una relació directa. I els hi de donar les gràcies a Raig Verd i a Periscopi i a Sembra Llibres i a l’Avenç. Hi ha moltes més editorials independents del país i admirables, però entre elles quatre i les cinc abans esmentades han aconseguit el petit miracle de la visibilitat, o d’una mica de visibilitat. Publicar amb una editorial de Llegir en català significa formar part d’una escuderia, d’un equip, d’una gent fantàstica que en sap molt de llibres, que té un gust peculiar per la literatura i que et fan sentir sempre com a casa.
Gent per la qual i amb la qual no t’importa gens carregar caixes de llibres fins a un pavelló a una fira qualsevol, o fer cinc-cents qulilòmetres de cotxe en un dia per anar arreu del país a vendre llibres, gent que et fa sentir orgullosa dels seus èxits i que et fa patir quan pateixen, editors independents, valents i arriscats que t’acullen, t’expliquen les coses i et mostren que volen menjar-se com a mínim un bocinet del món. Tots, siguin els teus editors directes o no, et representen, perquè la suma d’aquests nou editors ajuden a que cada un dels llibres dels autors que els feim -i molt especialment dels traductors- es vegin més. Avui és just donar-los les gràcies. Diuen que els llibres no existiren sense els escriptors. És cert. Però tampoc sense gent que decideix jugar-se els seus diners per compartir somnis.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!