EL GÈNERE NEGRE I LA UNIVERSITAT

La novel·la negra en català comença, a poc a poc, a guanyar una major visibilitat. He defensat nombroses vegades que des del punt de vista de la creació passem per un moment molt dolç, amb bones propostes de molts autors i amb la represa de les col·leccions específiques dedicades al gènere a més a més de les aparicions de llibres dins els catàlegs generalistes d’altres editorials que no hi renuncien tot i no dedicar-hi una sèrie específica.

Els dos principals problemes són el de l’autoestima -general i compartit amb la resta de producció literària en català- i el de la visibilitat industrial. Avui per avui es consumeix molta novel·la negra a casa nostra però generalment és d’autors internacionals i majoritàriament traduïda al castellà. Per què? Per uns quants motius: el primer és perquè s’ha fet creure que la novel·la negra catalana no és tan bona com la que ve de fora (gran error) i en segon lloc perquè s’ha fet creure que les traduccions al català són inferiors que les castellanes (un altre error, tot i que de tot hi ha a la vinya del senyor). El segon problema té a veure amb el país: els llibres en català no es veuen a les llibreries perquè els llibres en castellà els ofeguen. I dins l’apartat destinat al català la novel·la negra moltes vegades no ocupa l’espai que es mereixeria.

Els dos problemes, i especialment el primer, es podria solucionar de moltes maneres, però una seria una major atenció per part de la universitat i dels mitjans de comunicació de masses a la producció literària de gènere, i en concret a la de gènere negre feta a casa nostra. Sembla però que Borges l’encertava quan deia allò de que “a la novel·la negra li falta la dosi necessària d’avorriment per entrar a la universitat”. Certament, la literatura popular ha estat bandejada per sistema del sistema acadèmic i en aquest bandejament hi hem d’incloure el gènere, encara que hi hagi molts professors que en siguin consumidors i que a poc a poc es vagin fent algun curs d’estiu i similars. Però és clar, estam llunyíssim de les 5.000 tesis anuals que es presenten als EUA, els més de vuitanta festivals entre grans i petits que es fan a França o els centenars de milenars de lectors a Alemanya, per posar només tres exemples.

Per això, modestament, crec que és molt important el monogràfic que la revista de filologia de la Universitat d’Alacant, Ítaca, ha dedicat a la novel·la negra catalana i que podeu llegir aquí http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/43500. Un servidor ha tingut el plaer i l’honor de treballar en la coordinació amb l’Àlex Martín i l’Anna Maria Villalonga. És una petita passa per contribuir a la presència de la novel·la negra en català a la Universitat i esperem que a poc a poc l’exemple continuï.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*