Aquest cap de setmana l’exprimer ministre portuguès José Socrates (Partit Socialista) ha estat detingut per blanqueig de diners, evasió fiscal i corrupció. Potser la notícia hagi sorprès -és cert que a Portugal han estat pocs els casos de corrupció mediàtics i que hagin acabat amb alts dirigents al calabós, quelcom habitual a casa nostra- però no ens hauria d’estranyar gaire que hagi estat Sócrates i no qualsevol altre dirigent qui hagi acabat engarjolat.
Per què? Doncs perquè el primer ministre socialista va estar implicat en nombrosos escàndols durant el seu mandat. El primer va ser el de la falsificació dels seus títols formatius. Sócrates no va acabar mai la carrera d’enginyer de la qual tant es vantava. I això va suposar un escàndol tan gran que va haver de tancar la universitat privada que li havia atorgat el títol. No va ser el primer cas d’un polític que falsificava els seus títols: en els governs de Passos Coelho (dreta) també hi va haver ministres amb notes falsificades.
Sócrates també va estar ficat de forma directa en el cas Freeport, un gran complex comercial a Alcochete, a l’altra banda del riu Tejo (cap al Sud mirant des de Lisboa). Les maniobres i permisos per comprar-lo no estan gaire clares, però sembla ser que part dels terrenys eren de la família, i també aquells on es volia construir el nou aeroport de Lisboa (sembla ser que el projecte està desestimat per la immensa crisi econòmica).
Sócrates, però, va ser conegut sobretot per aplicar un socialisme que s’acostava perillosament a la dreta, per les seves immenses retallades i per haver deixat el país en mans de la troika i de la intervenció bancària. Diuen que en el món internacional el socialista que li era més amic era José Luis Rodríguez Zapatero, que amb aquestes amistats ja va demostrar el seu perfil baix.
I quin panorama s’obre ara a Portugal després de la caiguda del primer ministre que havia de suposar una revolució per al socialisme: doncs un major desencís i una major radicalització dels postulats polítics. Davant la pràctica desaparició de la classe mitjana, de la destrucció dels llocs de feina i de la precarització del mercat laboral només dues forces semblen que recullen una mica del desencís polític: el partit comunista d’una banda, la dreta més extrema de Paulo Portas (un home que en el seu moment va fundar un interessantíssim diari liberal) de l’altra.
Pinten bastos a Portugal però com a mínim ara el poble veu que alguns corruptes acaben pagant. I la pregunta: caurà algú de dretes o des de la presidència de la república i el govern s’han posat paracaigudes per evitar-ho?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!