PEDRES, MARS, OCEANS

Mai m’hagués imaginat que la tasca de fer d’editor pogués ser tan gratificant i tan dura a la vegada. Tan plaent i tan plena de frustracions. Tan solitària i tan compartida. Sembla que m’hagi posat a fer un enfilall de contradiccions, però aquestes són les sensacions que he tingut a l’hora de fer d’editor de Les llums s’apaguen a tot Europa, el nou llibre del professor Josep Pich, el volum que ens ha fet la confiança d’editar a Nova Editorial –i amb el qual inaugurem la col·lecció Hecateu-, un projecte del qual és un dels màxims impulsors sinó el màxim.

Mai m’hagués imaginat que editar aquest llibre suposàs aprendre tantes coses. El professor Pich ha fet un llibre que defuig de les històries a l’ús i ha decidit regalar als seus lectors no només els seus coneixements sinó una visió completa i panoràmica del que ell entén per la història del món, i a més a més d’oferir-nos perspectives ben interessants per entendre el moment just abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial també ha fet una important tasca de recerca en les fonts gràfiques per oferir als seus lectors tot un seguit de documents que no enriqueixen les seves explicacions sinó que en formen part: fotografies, gravats, mapes… no hi són tots els que ell hauria volgut posar, però sí que n’hi ha molts més dels que mai havia posat en cap altre llibre.

L’historiador Josep Pich ha estat professor meu tant a la carrera d’Humanitats com al Màster d’Història del Món, i per això la responsabilitat d’editar-lo ha estat encara major. D’una banda perquè els seus coneixements històrics són molt més grans que els meus. De l’altra perquè com a autor entenc molt bé que les ingerències de l’editor poden ser considerades com a intromissions. I encara més perquè en aquesta relació els ordres jeràrquics sempre són complicats: ell és més gran que jo i un servidor només és un estudiant de doctorat. Per això vull remarcar que editar-lo ha estat una gran responsabilitat, però que a la vegada ha estat un goig i ell ha posat tot el que estava a les seves mans per fer-m’ho fàcil i senzill.

Junts hem superat la frustració de diferents canvis de legislació en l’ús de les imatges, i junts hem hagut de fer front a les limitacions necessàries de l’espai i de les dificultats pressupostàries per dur-lo a terme, i dels terminis per tenir-lo a les mans. El llibre, però, ha tingut altres còmplices com el catedràtic emèrit de la UPF Enric Ucelay-da Cal, que també ha empès amb generositat perquè fos possible, i la del professor Manel Ollé, que ens ha regalat un molt bon pròleg i va acceptar fer-lo quan el llibre encara era només un projecte, una quimera. També la dels lectors que el van llegir i fer propostes i canvis, com són en Juan Pastrana i en Josep Contreras, que també formen part d’aquest projecte editorial.  I el de la seva família, a la qual em consta que ha robat hores i que ha estat un bon puntal per continuar amb la tasca en els moments més durs.

Editar en Josep Pich ha suposat aprendre moltes coses i entendre que la història es pot escriure de moltes maneres, però partint sempre d’un principi inamovible: l’honestedat. El llibre de Josep Pich és, i ho dic sincerament, honest. Pot agradar-vos o no, però no hi ha trampes ni jocs d’artifici, sinó un intent de demostrar que la guerra de 1914 es podia haver produït en molts moments abans. D’alguna manera era inevitable (per desgràcia).

Però sobretot, editar-lo m’ha servit per entendre que a més d’honestedat per escriure història cal passió: passió per entendre un món i voler explicar-lo. I aquest llibre crec que és, també, un llibre apassionat. Editar en Josep Pich ha estat una experiència extremadament enriquidora. Tant que, quan ell vulgui, jo vull repetir.

SEBASTIÀ BENNASAR.

PS: El llibre “Les llums s’apaguen a tot Europa” es presenta dimarts dia 11 a les 18.00 hores a la sala de graus Albert Calsamiglia de la UPF. A l’acte es presentarà també el projecte de Nova Editorial.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!