PEDRES, MARS, OCEANS

la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.

12 de setembre de 2014
0 comentaris

LA CARME, ELS LLIBRES I ELS 800 EUROS

M’ha enviat un mail una lectora. Comença dient-me que ho fa des d’una biblioteca. Que es connecta més o menys un cop a la setmana i que si li responc potser trigarà en fer-me arribar la resposta. Que m’imagini que això és com les cartes d’abans sols que en una pantalleta. Es diu Carme, té trenta-set anys i ha llegit Nocturn de Sant Felip Neri. I es disculpa per no haver-lo comprat.

“Entenc que els escriptors, els editors i tota la gent del món del llibre també estau passant per una crisi terrible, però creu-me si et dic que m’ha estat impossible”.

La Carme m’explica que fins fa dos anys era infermera en una clínica privada, però que en tornar de la baixa maternal del seu segon fill la van fotre fora. Ha intentat entrar en la sanitat pública i en altres clíniques privades, però és una quimera. Voldria haver marxat fora, però el seu primer fill té vuit anys (el petit en té dos) i alguns petits problemes d’atenció a les aules, i no vol complicar-li més la vida.

El seu marit és periodista i és a l’atur des de fa més de dos anys. El varen fotre fora després que ella es quedàs embarassada. D’un dia per l’altre. Sobreviu fent el que pot, el que troba. Ella, diu, ha tingut sort. Treballa en una botiga de roba i li paguen 600 euros sobre la nòmina i 200 euros en negre. I fa un munt d’hores extra que no es cobren en cap color. Els 600 euros van a pagar el que els queda d’hipoteca, i els 200 i el que pot aportar el marit quan hi ha sort, a menjar i sobreviure quatre persones.

“Comprendràs que no pugui comprar-te cap llibre, però després de llegir la novel·la em sentia en deute moral i explicar-te per què no ho he fet”.

He tingut molt poques ganes de contestar-li llarg. Tanmateix no ho veurà fins a la setmana que ve. Només li he dit que moltes gràcies per llegir-me i per haver-me escrit. I he pensat que aquest país està ple d’heroïnes com la Carme i de taules de salvació per a nàufrags com les biblioteques. I a més a més tot plegat m’ha fet molta ràbia i he escrit aquest text perquè potser escrivim per fer un poquet menys infeliços a gent com la Carme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!