PEDRES, MARS, OCEANS
la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.
L’escriptora Inês Pedrosa, que fa uns anys era la directora de la casa museu Fernando Pessoa de Lisboa, fa uns dies va vaticinar un futur premi Nobel en llengua portuguesa. Ho va fer a la bienal de São Paulo, i és clar, es va posar el públic a la butxaca assegurant que era absolutament injust que Brasil no tengui cap premi Nobel. Però assegurà que també podia ser un escriptor africà en llengua portuguesa. Pedrosa va explicar que “un premi Nobel és molt important perquè afegeix una dimensió important de projecció d’una llengua cal a l’exterior”, tal i com va passar, per exemple amb José Saramago.
No és que vulgui discrepar amb Pedrosa, però m’agradaria matissar que el cas català és singular: la literatura en llengua portuguesa no es ven i es tradueixen pocs llibres d’autors que empren aquests idiomes, i en molts de casos ho fan editorials petites i mitjanes. En canvi, un premi Nobel sí que fa promocionar a l’estranger l’obra de l’autor que és ungit amb el guardó (tenim pràcticament tot Saramago en català i tenim poquíssims llibres de Lobo Antunes, Cardoso Pires, Virgilio Ferreira, i encara menys dels nous narradors portuguesos. Pessoa és una excepció).
Però crec que sí que té raó en el fet que un premi Nobel ajuda a situar l’obra dels escriptors que escriuen en aquella llengua en un mapa de referències creuades. I és clar cadascú té els seus candidats. Si és un autor brasiler jo em quedaria amb Rubem Fonseca, però l’acadèmia haurà de córrer, perquè l’autor de A grande arte va néixer el 1925. De Fonseca, en català, només podem llegir El cas morel, un molt bon llibre publicat per Bromera fa alguns anys. Si l’autor ha de ser algú d’origen africà jo apostaria per un autor molt més jove: José Eduardo Agualusa, un autèntic prodigi. LLibres que podem llegir d’ell en català? De moment, només Nació criolla, publicat per La Magrana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona entrada, Tià.
Coincideixo amb tu, Rubem Fonseca té uns contes i algunes novel·les excel·lents.
És llàstima que hi hagi l’obra traduïda al català sigui escassa i, en castellà, hi ha poca cosa (a l’Argentina, sobretot).
Fa uns anys vaig traduir “E do meio do mundo prostituto só amores guardei ao meu charuto” al català, pel meu compte. Un editor dels grans de l’època, per entendre’ns, volia publicar la traducció, però els drets que li demanava la seva agents (barcelonina, per cert), eren desorbitats. En algun disc dur deu estar.
Una abraçada,
Albert
Algunes coses sobre l’amic Agualusa
http://blocs.mesvilaweb.cat/vicent/?s=agualusa&submit=Cerca
D’Agualusa només he llegit Milagrário Pessoal. Un altre autor angolès jove d’aquí he llegit alguna cosa és Gonçalo M. Tavares. Ara, si hagués de triar un autor jove en llengua portuguesa crec que em quedo amb José Luis Peixoto, que m’encanta. Ara, Peixoto és portuguès, no africà ni brasiler. En tot cas he llegit massa poca cosa de tots ells com per jutjar quin es mereixeria més un premi tan rellevant com el Nobel.
Què penses d’en Manuel de Seabra?