PEDRES, MARS, OCEANS
la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.
La primera vegada que vaig arribar a Perpinyà, fa alguns anys, em va sorprendre la gran quantitat de policies que hi havia a l’estació de tren i com de ben armats anaven: amb la metralladora penjant i un posat d’atenció important. Em van demanar el DNI dues vegades. Amables però amb fermesa. Suposo que hi vaig arribar en un moment d’escalada de tensió i d’avís de possibles atemptats.
Aquesta vegada he agafat el tren per anar de Perpinyà a Girona (després de la vaga de serveis regionals que va convertir en odissea arribar a la capital Nord catalana des de Prada) i m’han sorprès dues coses: no he hagut de passar cap control de seguretat de la meva maleta i una vegada al tren no ha pujat en cap moment cap revisor a demanar-me el bitllet.
Sobre el segon fet no tenc cap explicació, però sobre el primer en tinc un de primera mà explicat per la responsable del punt d’informació: “ah, com que aquest tren va de cap a Espanya no cal control de seguretat. Si passa res ja no serà en el nostre territori nacional. Així estalviam diners i els dedicam a escorcollar bé els trens i els passatgers que van cap a França. No s’ho prengui malament, però les prioritats estan clares, no? En època de retallades no dedicarem esforços a la seguretat dels trens que surten del país, no?”.
He quedat ben satisfet, tenia una explicació i què voleu que us digui, en els darrers temps sembla que agafar el tren és bastant més segur que agafar un avió.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!