PEDRES, MARS, OCEANS

La televisió té aquestes coses: en el món dels anuncis és capaç d’entrar en la major de les contradiccions. I mentre veiem una senyora que promet totes les bondats del món si menges un iogurt determinat amb vés a saber quins elements afegits per provocar un augment del trànsit intestinal, a continuació veiem un rotlle de paper de vàter parlant de situacions estranyes que poden quedar estroncades per una diarrea inoportuna. Precisament d’estroncar la cosa va el medicament que em sembla que ha encertat apostant pel còmic i el dibuix per fer arribar el seu missatge. Crec que és un dels anuncis més originals de la temporada estival.

Tot i això em sorprèn la quantitat d’anuncis de merda (sí, podeu llegir-ho amb doble intenció si us ve de gust) que omplen les nostres pantalles en horaris en els quals qui més qui manco està menjant o acaba de fer-ho. Ho denunciava l’altre dia al facebook l’editora Maria Dolors Sàrries, la quantitat d’anuncis sobre coses llefiscoses que es veu a la televisió és terrible (és clar que veient les notícies uns fongs al peu, unes rentadores obturades o unes taques de potitos són alegria per a la retina). Però que voleu d’un poble que parla de la merda amb aquella elegància que només pot tenir un caganer en l’enyorat pessebre nadalenc?

I a més a més, m’estimo molt més veure rentadores obturades, piques plenes a vessar, estrenyiments i diarrees, fongs als peus o talons clivellats, és a dir, el món real, que no pas haver d’aguantar estúpids bevent cervesa en un xiringuito d’una platja idíl·lica reconvertit en una merda Mediterràniament, o aquelles dues noies, dos nois, unes torradetes, unes anxoves i sis parts de cervesa i quatre parts de llimona que només fan encara més odiós l’estiu. Es veu que els publicistes havien abusat de l’Activia però algú els va posar el Fortasec a la imaginació. O Tinto de Verano, no sé que és pitjor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!