Acaben d’acordar els senyors que volen impedir l’accés a la universitat de les classes baixes i mitjanes (pregunta mal intencionada, encara queda classe mitjana a l’Estat?) que a partir d’ara el nou sistema a la bolonyesa canviarà el model actual de quatre anys de grau i un de màster pel de tres anys de grau i dos de màster.
L’objectiu és equiparar-se a Europa, on de forma majoritària es va implantar aquest sistema. Però, per què ara? Per què fer-ho amb quasi deu anys de retard? Això és el que no és comprensible. La instauració de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior ha estat, possiblement, una de les pitjors barrabassades que ens ha produït l’entrada a la Unió Europea. Ser europeus ha comportat el desmantellament de la universitat pública de qualitat. Es deia que abans la Universitat era una fàbrica d’aturats. Ara la universitat és una fàbrica d’aturats amb una educació molt pitjor i a un cost molt més elevat.
L’excusa per acabar amb un sistema de carreres universitàries de cinc anys amb assignatures anuals o com a molt quatrimestrals és el de l’equiparació de títols amb Europa. Però en realitat, al darrere s’hi amaga una perversió molt més gran: el sistema educatiu està abocat a crear perfectes ciutadans fabrils (que sàpiguen fer coses), però destinat a destruir el ciutadà pensant (que pensa, imagina i proposa solucions). Per això el coneixement de les humanitats hi està bandejat i per això les elits volen vetar l’accés a la universitat de les classes populars i baixes (el preu de tenir un grau de 4 anys i un màster és inferior a 3 anys mes dos de màster. I els dos són molt més cars que la clàssica carrera de 5 anys (llicenciatura) o tres (diplomatura)).
És clar que calia una reforma universitària, però també una reforma vital de la secundària i de la primària. La universitat ha de formar elits, però intel·lectuals, no econòmiques. La universitat el que havia d’haver fet era incrementar l’exigència i la duresa dels seus estudis i oferir un bon programa de beques per a tothom. Ara a la universitat hi pot estudiar tothom (no ens enganyem, sempre hi ha alguna carrera per a nois més limitats) des del punt de vista intel·lectual, però de cada vegada menys des del punt de vista econòmic.
I què és això de l’Espai Europeu d’Educació Superior? Doncs un programa perquè senyorets i senyoretes d’Europa amb possibles puguin venir a prendre el sol a casa nostra amb la seguretat que el seu títol universitari (que no tindrà cap valor perquè ni tan sols aporta coneixement) serà homologable quan tornin a casa. D’això en diuen internacionalització i és el que ha fet que la universitat pública a Catalunya estigui plena d’estudiants que no saben català, de professors que el menyspreen i de polítics que els hi riuen les gràcies. I mentrestant, una generació de nois de casa que no podrà estudiar perquè no podrà pagar-ho i que no podrà treballar perquè no hi ha feina. I mentrestant, el poder intel·lectual en mans dels de sempre, no sigui que a algú, gràcies als seus estudis, li passi pel cap que un món millor és un món sense ells.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!