El periodista presenta demà la seva novel·la ambientada a Lisboa
La secta és gran i s’allarga en el temps i ara acaba d’incorporar un membre que en garanteix el futur. Però de quina secta parla avui el cronista? us deveu preguntar, si és que encara hi ha lectors amb els quals interactuar en aquest món del ciberespai que ens permet fer un pont entre Portugal i el món en aquesta llengua nostra. La resposta arriba tot seguit: la secta dels escriptors que, en català, s’han dedicat a explicar aquest bocí de món on encara hi ha escriptors estranys que empren capells que estaven de moda fa setanta anys i on qui no té com a mínim un heterònim és un no ningú.
La secta ve de lluny, però té il·lustres personatges com Ignasi Ribera i Rovira, Josep Pla o Gaziel, i personalitats tan sorprenents com la de Fèlix Cucurull. Si ens anem acostant de cap a la contemporaneitat, els escriptors que en algun moment han ambientat les seves obres a Portugal, incorporen noms com els de Jordi Coca, Lluís Anton Baulenas, Salvador Casas, Eloi Vila, Rafel Vallbona, o el cronista que els escriu. No són tots, només uns quants, els noms dels fascinats per Portugal i pel món atlàntic.
I si passem a altres llengües ens trobarem amb Muñoz Molina, Don Winslow o sobretot el sempre inquietant Antonio Tabucchi. De fet, l’obra de l’italià és un model per a qui sense dubte hauríem de considerar el gran mestre de la secta: en Jaume Benavente, que és possiblement l’escriptor més centre-europeu de la nostra literatura, i per tant pot transitar perfectament entre Lisboa, Madeira i Oporto per col·locar Pico al mig d’una novel·la holandesa escrita en català mentre algú recorda Benjamin al Nocturn de Portbou.
No hem d’oblidar que la secta també té poetes com Gabriel de la St Sampol, o Ponç Pons, que dialoga amb Pessoa cada nit des d’una llunyana pedra al mig del mar. I escriptors de novel·les juvenils que fan transitar submarins per les aigües de Madeira com LLuís Llort o la Marina Rubio, que ens parla del seu cel. La secta té nombrosos traductors i té estudiosos com en Víctor Martínez Gil o en Pere Comellas i divulgadors com en Bertran Romero.
I ara la secta acaba d’incorporar el periodista cultural Jordi Nopca, un d’aquests homes-orquestra que la cultura catalana ha de tenir i que ara ha debutat amb “El talent”, una novel·la que fa moltes i moltes ganes llegir i que ens presenta uns personatges singulars que van a la capital portuguesa a la recerca del talent literari. Ambició que no en falti! La novel·la es presenta demà a les 20.30 hores a l’Horiginal del carrer de la Ferlandina. Jo de vosaltres no em perdria aquest bocinet de Lisboa a Barcelona.