25 ANYS SENSE ZECA AFONSO

Homenatge al cantautor també a Barcelona

José Afonso és un símbol a Portugal. L’autor de la famosa Grândola, vila morena, va morir el 23 de febrer del 1987, amb només cinquanta-quatre anys. El 1983 es va haver de retirar dels escenaris perquè estava afectat per l’esclerosi lateral amiotròfica que li va causa la mort. Zeca Afonso va ser un home completament implicat en la lluita contra la dictadura de l’Estado Novo i és la memòria de bona part del país. A l’Alentejo, per exemple, els carrers i places que duen el seu nom són moltíssims.
Però ara que es compleixen vint-i-cinc anys de la seva mort, s’ha trobat a faltar una commemoració amb sentit estatal. A Lisboa les cartelleres de publicitat mòbil estan plenes de cartells que recorden la trista efemèride, però l’homenatge l’ha fet l’Ajuntament de Lisboa, un dels pocs feus de poder que encara li queden als socialistes.
La societat civil sí que l’ha homenatjat amb concerts i actes múltiples arreu del país, però és clar, ni la troika ni el govern estatal no estan per a cançons protesta, que igual se’ls inflama Portugal. La situació social és tan fotuda que basta una espurna. 

A casa nostra també hi ha homenatges a Zeca Afonso. El primer avui a la nit, 

Per commemorar el 25è aniversari de la mort de José Zeca Afonso, L’Auditori ha programat dos concerts. El primer, Steel Drumming toca José Afonso és el projecte d’un home de llibertat. Un retrobament amb la història de les cançons d’un país que volia la llibertat i la va aconseguir. Sorprenentment, el que se sent i es veu és molt més que un desafiament: és una intenció objectiva d’anar cap al descobriment, d’audàcia i de rigor, de gosar creuar cultures com José Afonso va creuar generacions. En una singular elecció dels més emblemàtics i secrets temes del seu repertori, Drumming GP reinterpreta la visió del món d’un dels més grans autors i intèrprets de la música portuguesa. Sense fronteres. Sense temor de trobar la portugalitat a una guitarra de fado amb arrels a l’Àfrica, entre Coimbra i el Carib.  
El segon serà dissabte que ve 
 El context de la música popular de Zeca Afonso es transforma en una novel·la que combina les melodies de les cançons i el jazz del trio instrumental (guitarra, baix i bateria) que acompanya el piano en una curiosa fusió dels móns musicals que es complementen. El repertori inclou cançons seleccionades originalment publicades entre 1962 i 1987, una part important en ordre cronològic de l’obra de Zeca Afonso. 20 cançöes para Zeca Afonso és una alternativa única i refinada d’homenatjar a Zeca Afonso en la recerca d’un equilibri entre un clar missatge emocional, les paraules i els temes musicals, i la lluminositat i l’optimisme de la seva pròpia música. 
 
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *