Tombant pel Mascançà

Com l’anterior apunt de la BCNegra, també faig tard en parlar de l’exposició fotogràfica “Gènesi” de Sebastiao Salgado (a la darrera a del nom hi va un accent horitzontal ondulat que, ara mateix, no se com posar) al CaixaForum de l’avinguda Francesc Ferrer i Guardia (a tocar de les fonts de Montjuïc). Tanca el diumenge, 8. Demà.

Anar a una exposició de l’anomenat millor fotògraf viu del món, d’una obra que és el fruit d’un munt d’anys de treball i que hom considera el summum de la seva trajectòria, que l’has vist en un llibre a peu plantat en una llibreria (i ara veig que no és la millor manera de mirar). Tot plegat va fer que hi anés amb certs prejudicis. Allò que dius “vols dir que n’hi per tant”. I, sí. N’hi ha per tant i més. I no sabria explicar ben bé perquè. En la meva ignorància de fotògraf afeccionat sempre he cregut que moltes fotografies agafen reconeixement per la firma de qui les ha fet més que pel que realment valen.

Però a “Gènesi” les imatges et van xuclant. Una parella, crec, de gavines de celles negres en primer pla que passes de veure-hi una imatge bucòlica a passar a ser inquietant quan et fixes en la seva mirada. La tortuga de les Galàpagos, emprenyada. I les nombroses en que l’ésser humà, més que protagonista, forma part del paisatge.

Fins que arribes al lleopard. Una imatge sòbria, de nit. El felí bevent en un riu (tot i que sembla una tolla). Foscor i una franja de llum que t’atreu. Fins que et veus reflectit en la imatge. I t’adones que Salgado t’ha fet entrar en la fotografia… Una sensació inquietant i meravellosa alhora. Si podeu, no us la perdeu.

I si encara us sobra temps, només entrar al vestíbul del CaixaFòrum hi ha una exposició gratuïta de Brian Sokol. “The most important thing” que s’ha titulat o subtitulat (ja que no té res a veure amb el títol original) “Retrats d’una fugida”. Famílies desplaçades on mostren un objecte que s’han emportat en la seva fugida. Aquí impressiona la fotografia i el text. Llàstima que només li vaig poder fer una ullada per fora.

Coincidències van fer que dilluns podés assistir a un parell de xerrades de la BCNegra 2015. He de dir que fa anys que em van captivar les portades grogues i negres de la Seleccions de la Cua de Palla i, de manera intermitent, segueixo llegint llibres de lladres i serenos que va dir algú.

Si mal no recordo és la primera vegada que hi vaig (enguany fan deu anys. Per molts anys!) i en vaig sortir amb ganes de tornar. I encara que només quedi un dia, el dissabte, 7,  recomano, a qui sigui, d’assistir-hi (hi ha un acte a la llibreria Negra y Criminal i alguna exposició, com la de La Casa del Llibre, a la Rambla de Catalunya, sobre la novel·la gràfica La Princesa del Gel).

Del que vaig escoltar a la sala del Conservatori  del Liceu (que em va semblar gran a l’entrar i es va quedar petita, plena de públic) apunto, tot i que es van dir coses, potser fins i tot més, interessants, la frase de l’escriptor William C. Gordon . Si fa no fa “a vegades els personatges et surten simpàtics encara que siguin uns fills de puta”.

I escoltar de nou a Paco Camarasa. Encara que ni fos per donar instruccions de com anava el traductor simultani (interessant experiència escoltar tot el que es deia en català). Del Paco Camarasa recordo la seva estada a Mollerussa en la primera “…amb tinta negra” una versió en petit, però molt digna i interessant de la Biblioteca Comarcal Jaume Vila de fer una setmana de novel·la negra (malauradament es va quedar en el segon any, en el que hi va participar, entre altres, el jutge Santiago Vidal, de convidat). No en  vaig poder quedar a tota la xerrada del Paco Camarasa, però recordo que em va costar marxar. Tot i parlar de personatges coneguts la seva apassionada explicació ens va tenir a tots embadalits.

Per això no m’estranya que amb persones com el Paco Camarasa empenyent la BCNegra, al sortir d’una sala plena en trobés un munt de persones fent cua.

I ara un prec, encara que potser no s’ho mirarà ningú dels qui els hi demano. Estaria bé poder afegir algunes intervencions al canal de youtube de TotBCNegra (on hi ha una entrevista a Gordon): més que res pels que som de fora i pels que són de prop però no poden assistir a tot. Gràcies i per molts anys.