Tombant pel Mascançà

El bloc de Miquel Bresolí

L’esforç d’anar a votar

0

14.11.02.anctorregrossaAquest migdia s’han aplegat a Torregrossa, convidats per l’ANC local, la catedràtica de Dret constitucional i analista política Montserrat Nebreda; el cap de política del diari Ara Ferran Casas i la parlamentaria torregrossina Marta Vilalta. Del que han parlat podeu llegir la crònica que he fet a VilaWeb Mollerussa.

Avui, però, volia deixar un apunt del que ha estat una pregunta que ha formulat el públic assistent i que fa uns dies un conegut també em va formular (i no vaig saber respondre).

Si la residència del DNI no és la d’on visc i estic empadronat ara, on he d’anar a votar? La resposta, donada per Vilalta,  és allà on diu el DNI. S’ha donat, però, una segona opció. Després del 9N hi ha quinze dies per votar en la delegació del Govern de la demarcació on un viu (en aquest cas la que hi ha a Lleida) amb el DNI i un motiu justificat. Fins i tot s’ha apuntat una tercera que es fer-se un DNI nou (amb l’adreça actual) tot i que queda pocs dies i, sembla ser i han comentat, que aquest servei està col·lapsat.

Casas ha explicat  que és un problema de l’ofensiva jurídica (de l’Estat espanyol) que ho ha complicat i que en el primer forta del 9N no hauria passat.

Un, en principi, problema que el comentari de Nebreda ha capgirat al dir que “la dificultat és un valor més” en aquest procés i ha recordat un comentari anterior on es preguntava que està disposat a fer cadascú per aconseguir la independència.

Un esforç extra com el que també hauran de fer la gent de Mollerussa, que per votar hauran d’anar als instituts (tots a les afores i un parell a la Serra) o els de Vallverd d’Urgell que no tindran taula i hauran d’anar a Ivars.

Un esforç més per aconseguir el Sí-Sí.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Fer la visita

0

P1290052Des dels que encara porten el dol a la cara als que els capfica el preu que deu valer aquest o aquell ram, gairebé en totes les converses se sent la mateixa expressió. Fer la visita. Pot ser un tomb ràpid per les tombes de les persones estimades o un llarg recordatori de noms i cares, moltes oblidades.

Avui, però, la meva visita s’ha allargat davant d’una tomba sense cadàvers i sense cementiri. De fet és un monument, una llosa de pedra amb una placa “En memòria dels caiguts a causa de la Guerra Civil Espanyola”. Es troba al passeig, el camí del Poal, que uneix el Palau amb el cementiri.

M’ha cridat l’atenció un parell de rams, petits, discrets al peu del monument. Encara ara, 75 anys després, n’hi ha molts que s’han de conformar amb recordar els seus avantpassats d’aquesta manera perquè altres no han pogut o, pitjor, no han volgut buscar a certs caiguts.

Publicat dins de General | Deixa un comentari