Tombant pel Mascançà

Lector de les seves columnes (al Presència), m’agradava molt escoltar la veu d’Emili Teixidor. D’ella va sortir una recomanació. Llegir cada dia un poema o un vers. I gaudir del so de la paraules. Tant se val el que volien dir.
Ho vaig fer durant molt temps. Va ser un hàbit gratificant que un dia vaig deixar de fer. Avui hi he tornat, en record d’algú que no coneixia però em queia molt bé. Em sap greu la seva mort.

Avui fa una mica de fresca (tot i que al sol, escalfa) i sembla que no seria el dia més indicat per a dir que ha començat l’estiu. I ja sé que els entesos diran que encara falta uns dies pels solstici d’estiu.
Però als vols de les tres del migdia/tarda he sentit el primer petard.
L’estiu ja ha arribat.