Tossuts com el bou i la mula
p { margin-bottom: 0.21cm; }
La gent de Linyola. O més ben dit els
que des de finals dels noranta es van (i encara ara) entossudir a
crear del no res, en mig d’un patí abandonat i sense massa ajuda, un
pessebre vivent. El Pessebre Vivent de Linyola. Dotze nadals (amb una
aturada, un any, si mal no recordo).
Al sortir, una coneguda m’ha dit “He
preguntat com es que feien pagar cinc euros, fins i tot a la canalla.
Ara ho entenc. Ha valgut la pena”.
La gent feia cua, a la mateixa hora del
Barça, un concert coral (a tocar) i una desfilada (a un parell de
carrers). Potser era per veure el caganer. Què es veia i bé. Perquè
de bou i mula no n’hi ha. Però sí un ruquet i una vedelleta. Que de
tossuts, també ho són. Com els de Linyola. Quan volen.
Els dies 8 i 9 (dissabte i diumenge)
encara els podeu veure.