Tombant pel Mascançà

<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Aquest mes vaig decidir tornar a
publicar a notícies amb petits vídeos relacionats. Fa temps que
tinc clar que la informació, a la xarxa, ha d’anar acompanyada
d’imatge viva.

El pas a Línux (Ubuntu), sobretot,
m’havia aturat una mica.

Ara començo a dominar el Kino i ja
penso en passar a Cinelerra.

Ah!!!… i aquest dimarts, la portada
de VilaWeb Mollerussa ja portava tres vídeos, en lloc de tres fotos.

<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
Alcalde intermitent d’Ivars.
Farmacèutic de tota la vida del seu poble (ni que sigui una
expressió, tampoc és tan gran).

Quan molts pensen en jeure (que no dic
que ell també) el Ramon Maria es treu un títol d’aquells que, a
hores d’ara, és per les ganes de fer-ho, perquè sí (i, potser, per
treure-se’l d’una vegada del damunt).

De fet mig s’emmurriarà de que escampi
que, a partir d’ara, l’hem de tractar de Doctor (l’Il·lustríssim
també, però això es temporal i poc habitual).

Amb tot, vull pensar, que el tractament
que li fa més gràcia és el amb el que el vull felicitar.

La més cordial enhorabona, benvolgut
Apotecari Guiu.

Poc a poc, Mollerussa va agafant el ritme d’una festa que, encara, no s’ha fet seva

Nou emplaçament per un mercat que ha anat arrelant.
La pista poliesportiva amb envelat de la Diputació. Més espaiós, potser fins i tot més claror,… però el Sindicat dels Pagesos tenia el seu punt (ja se que estava ocupat per les motos antigues)

Cassoles, coca de recapte, caragols,… menjars de feina, de subsistència, de pobresa,… que s’han convertit en menjars de festa, de bona butxaca.

Miralcamp (com gairebé tots els pobles de la comarca) fa 29 anys que recorda el que fou menjar habitual dels nostres pares, padrins,…

Tota la tarda (bé, des de l’hora de
dinar, en que m’ho han dit) que li dono tombs.

Pensant-hi, m’ha vingut al cap la
imatge que acompanya aquestes ratlles.

Havíem anat a cobrir una informació a
l’Estany, no recordo ben be que era, tot i que, evidentment,
relacionada amb cavalls.

La Noemí va ser la primera a pujar,
amb ànims i ganes, amb caràcter i la rialla a la cara. I la
bonhomia al cor, que no es veu a la foto, però hi era.

Aquells dies semblava que la situació
s’afilerava bé,… malauradament no ha estat així.

Bona passejada Noemí.

Tot un món això del tuning.

<!–
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>

Suposo que, encara ara, hi ha un bon
munt de persones que saben que avui, dimarts, dia 2 de febrer, és el
dia de la Candelera.

La tradició cristiana és llarga de
temps. Potser per això em va cridar l’atenció sentir, ahir dilluns,
a la televisió que avui, dimarts, era el dia… dels aiguamolls.

Abans celebràvem algú que (normalment
després de força patiments) ens havia de protegir. Ara recordem
quelcom que, gairebé sempre, està prou fotut com pel que el
protegim.

Malauradament, tret del seu dia, i
encara, de la majoria (candeles, aiguamolls i similars) només ens hi
recordem quan van maldades… per ells i per nosaltres.