Si surt bé aquest és le primer vídeo que afegeixo en un apunt.
ps: sembla que sí.
És la inauguració de l’exposició “L’home, la terra i l’aigua” d’Artur Duch, a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, a Mollerussa.
Paga la pena donar-hi un tomb (i a l’Espai Cultural, també)
<!–
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
–>
La setmana passada, canviant de canals,
buscant alguna cosa que em fes de somnífer… em vaig quedar
enganxat al 33 (crec que el programa es deia Loops).
Una veu em va cridar l’atenció
(no se perquè vaig pensar en el Morrisey dels Smiths) i em va
fer dubtar de si era noi o noia.
L’ambient, una immensa sala (o un gran
magatzem, com si fos un hivernacle aixecat). I un grup d’acompanyament
que semblava que s’havien equivocat d’indret. Tal una part d’una
filharmònica (contrabaix, violins, piano, també
guitarres i acordió,…).
Acabada la cançó, la
següent amb el nom del grup: Anthony and the Johnsons. Em sona
el nom, però no en conec res.
Em vaig quedar fins el final del
concert. Plàcidament despert.
Ni exjugadors, ni directius, ni
penyistes. El protagonista de la III Trobada de les penyes de Ponent
del Barça, a Linyola, fou el Joaquim Mir.
L’alcalde de Linyola va aprofitar la
recepció oficial (tot i que va remarcar varies vegades que
parlava a títol personal) per dir el que pensava de la
situació del Barça.
Sense aixecar la veu va mocar jugadors,
equip tècnic, directiva i tothom qui te a veure en el que
anomenar regal de la lliga al màxim rival.
I va reivindicar que el Barça
torni a recuperar el paper que li correspon com equip més
emblemàtic que és dels Països Catalans, secció
Catalunya va afegir (lo de secció ho he posat jo).
Si fins i tot els veïns, que el
coneixen de tota la vida, es van quedar entre un somriure i astorats
pel que sentien, no vull pensar com devien estar els convidats.
I una vegada dit el que pensava,
repartiment de llibres, xocades de mans, fotos i a continuar la
festa. Que d’això es tractava. Que per patir, ja s’ha patit
prou durant tot l’any.
I per molts anys als de la Penya Barça
de Linyola, que ja han fet vint anys.