Tombant pel Mascançà

Aquest dissabte, dia 5, vaig fer el
Pregó de Festa Major de Vallverd d’Urgell.

La instal·lació de la
connexió sense fils a la xarxa (wifi), en aquest petit poble
del Pla d’Urgell, el més proper a l’Estany, i la meva relació
amb VilaWeb Mollerussa va fer que em convidessin a parlar de les
noves tecnologies.

Vagi de nou el meu agraïment a
l’alcalde Ramon Maria Guiu, el regidor de Vallverd Xavier Pedrós
i a l’Isidre Costa, president de l’Associació Sant Miquel i de
la Comissió de Festes, amb el que, tal com va dir ell mateix,
tenim coneixença d’anys, per altres raons professionals, per
la seva confiança que, tal com vaig dir és més
per una iniciativa, la de VilaWeb Mollerussa, que una trajectòria
(tot i que ja, gairebé, són 7 anys).

Va ser una bona ocasió per
parlar i saludar als regidors Víctor Costa, Jaume Piñol
i Cinto Planell. També vaig saludar i felicitar personalment
al Ramon Roca, president del Club de Bitlles Vallverd, per la recent
conquerida Copa Generalitat. I conèixer i parlar amb el
professor de música Josep Maria Salisi (els alumnes de l’Aula
de Música Municipal Pare Irineu Segarra d’Ivars d’Urgell van
fer més lleugers els parlaments).

Salisi és el responsable musical
de Templers, la festa que es celebra a Barbens, d’aquí quinze
dies, i on es representen moments de la vida de l’orde religiós
militar relacionades amb la població. Per cert la seva
promotora, la Dolors Gabarra, ara alcaldessa de Barbens i filla del
Palau, com jo, també hi era i vam tenir ocasió de
parlar una estona.

Els que bé em volen em van dir
que vaig estar breu i concís. Vaja, que no em vaig fer pesat
parlant. Ja m’està bé per la meva primera experiència
pregonera.

Fa un parells d’anys (o tres…) a la,
ara ?adormida? (tot i que sembla que la volen reviscolar),
revista del meu poble, l’Avenç del Palau d’Anglesola, vaig
dibuixar un acudit on un Pare Noel anunciava les festes nadalenques
passejant per una platja (de les nostres, no de l’altre hemisferi).
L’exageració responia a
l’avançament que cada vegada es fa de la campanya (comercial)
nadalenca.
Ahir, dia 3 d’octubre, en alguns
indrets d’Andorra penjaven llums i motius de nadal!! Hi ho escric en
minúscules (com en el titular) perquè al pas que anem
tot el sentit del Nadal (en majuscules) quedarà reduït a
una mera campanya comercial. I els mateixos que encendran
l’interruptor (al Principat i arreu) després tindran la barra
de demanar-nos estalvi energètic.

Ahir vaig aparcar al carrer Nord de
Mollerussa. Per què ens entenguem ràpidament, qui ho
conegui, al carrer del Manikí.
L’any 80 o 81, dos vallencs, l’Emili i
el Marçal, van obrir aquest pub petit, totalment diferent,
tant estèticament com musicalment, dels que hi havia
aleshores.
Quan hi vaig entrar per primera vegada
ja feia un any que estava obert i ja havien canviat la decoració
inicial. Uns canvis que es van anar succeint durant els anys
d’existència i on el Marçal, que passat un temps es
quedaria sol al davant del local, hi tenia la ma trencada.
Punkis, rockers, moderns, sinistres, i
totes les etiquetes que van generar, o ja hi eren, els Sex Pistols i
companyia, es podien trobar en aquell espai reduït. A més
d’un munt de ?sense classificar?, entre els que m’hi incloc, que
ens agradava l’ambient, la música i que durant moltes nits, de
força anys, hi vam fer vida.
Després deixés de sortir
de nit, o ho fas molt de tant en tant, i el Manikí va passar a
ser un punt de record amb alguna visita puntual.
Ara deu fer un parell d’estius, vaig
veure les portes tancades en horari que haurien d’estar obertes. Algú
m’havia comentat que el Marçal volia tancar. I ho havia fet.
Ahir, quan hi vaig passar per davant no
hi havia ni el local. Només un forat, no gaire gran que el
local tampoc ho era, i el número del solar, el 14. Malgrat
això, per a molts, el carrer Nord continuarà essent el
carrer del Manikí.