Tombant pel Mascançà

El bloc de Miquel Bresolí

La Nit de l’Esport

0
Publicat el 8 de maig de 2007

Era la primera vegada que assistia a la
Nit de l’Esport Comarcal del Pla d’Urgell (convidat com a premsa, ja
que, pel que me van dir, les prop de 300 persones que hi van assistir
se’l van pagar, el sopar).
Em va agradar que es fes reconeixements
(aquí no es tracta de premis) a persones que estan vinculades
a l’esport i a l’activitat esportiva però que no són
esportistes (als que també se’ls hi va fer, el reconeixement).
Em refereixo a les persones que marquen les pistes o els camps, els
que hi son sempre una estona abans perquè tot estigui a punt i
els darrers en marxar per recollir-ho tot.
Potser estaria bé de canviar les
dates, ja que es celebra cada quatre anys, més que res per no
coincidir amb períodes electorals. Tot i que hi poden
participar tots els pobles (mani qui mani), amb una selecció
fetes per cada regidoria d’Esports (un altre punt a millorar o
modificar, per allò de no polititzar l’esport).
I per últim la pregunta que
molta gent es va fer i ningú va formular (o sí) i que,
en tot cas , ningú va respondre. On eren els nominats de
Bell-lloc d’Urgell i, sobretot, Mollerussa?
Per cert, a banda de l’omnipresent
futbol, l’esport amb més nominacions foren les bitlles, no en
debades el Pla d’Urgell és la comarca catalana que més
excel·leix en aquest esport.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Llach

1
Publicat el 1 de maig de 2007

Mai havia estat tan a prop de Lluís
Llach.
De fet no he anat mai a cap concert seu
(tret de veure en directe, per la tele, el del seu comiat). Tot i
escoltar-se a casa, amb insistència, la seva música,
desconec gran part de la seva discografia.
Aquest dilluns, però, va venir
a Mollerussa, on la Mostra de Cinema Català Som Cinema li va
retre un homenatge.
En els breus moments de la roda de
premsa, de l’homenatge,vist d’a prop, a un parell de metres veure els
seus gestos, escoltar les seves paraules,.. fins i tot quan l’estava
gravant, quelcom t’ultrapassa la pell. Es d’aquells moments en que
saps que aquella persona que tens davant és quelcom més.
No se si a Lluís Llach li deu agradar gaire, diria que no, que
el considerin un símbol, un referent nacional, però per
a mi, des d’aquest dilluns, per si ja no ho era, ho es.
Vull creure que la seva retirada dels
escenaris, lluny d’afeblir, incrementi la seva activitat pública.
Oimés després d’escoltar-lo a ?Lluís Llach, la
revolta permanent? (no deixeu de veure aquesta pel·lícula
de Lluís Donés) on diu, si fa no fa, ?…les cultures
minoritàries, com la nostra, o fan un esforç de
militància o estan destinades a desaparèixer?. No ens
podem permetre el luxe de perdre a ningú i, especialment, algú
com el Lluís Llach.
Un plaer, i un honor, haver-te conegut
Lluís, encara que no haguèssim intercanviat cap paraula
ni encaixada de mans.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari