Tombant pel Mascançà

El bloc de Miquel Bresolí

Arxiu de la categoria: Paraules i expressions

Es pensa que ve de ses 7 cases

0

Abans de que s’acabi el mes, la dita del febrer del calendari de la Plataforma per la Llengua: Es pensa que ve de ses 7 cases.

Gairebé semblaria que parla del bonic poble del Ripollès (on vam menjar en un restaurant, fa anys, uns canelons que semblaven fets a casa… quan a casa es feia el rostit pel canalons, vaja), però l’article salat «ses» en fa pensar en les Illes.

Allà, segons la definició, es fa anar aquesta dita quan «qualcú vol fer veure que té una posició social o econòmica més elevada de la que té realment».

Bé, un altre mes passat de l’any de l’esperança. A veure si el març és millor…

La neu al gener… La neu al febrer…

0

Tot i que és una dita que serveix pels dos mesos, el cert es que arriba un mes tard.

Bé, la dita és «La neu al gener, s’asseu com un cavaller. La neu al febrer, fuig com un ca llebrer».

És la que encapçala el mes de gener al calendari que publica la Plataforma per la Llengua. Una iniciativa que, si mal no recordo, es repeteix per tercer any i que ens mostra dites d’arreu del país.

En aquest cas, la considera pròpia de la Catalunya Nord i ens recorda que la neu que cau al gener li costa de fondre (prou que ho van viure aquest gener) mentre que si neva al febrer es fon molt més de pressa.

Aviat, la del febrer…

Mandongo

1

No l’he trobat en els meus diccionaris,
ni en els llibres del Pere Ortis sobre la parla de l’Urgell.

Només el Termcat l’anomena
“industria alimentària”.

Es una paraula que sembre m’ha agradat.
Potser perquè a casa “feien el mandongo”.

Aquest dissabte, a Vallverd d’Urgell,
vaig tornar a sentir l’expressió, mes que la paraula. I que
les senyores que cuinaven els talls de porc que, més tard, es
transformaria en botifarra negra, em van dir que “feien el
mandongo”.

Perquè això és el
mandongo, la elaboració alimentària del porc (del porc
s’aprofita tot, fa la dita). Botifarres, llonganisses, embotits,
pernils,… i sobre tot la xulla, els talls de carn que es fregeixen
(i es mengen) el mateix dia del mandongo, per mantenir la força.
I es que ara se n’hi ha fet una festa, però anys enrere (i
tampoc fa tants, que encara me’n recordo) era un procés que
garantia l’aliment a moltes famílies durant una bona
temporada.

Està bé mantenir els
costums i també les expressions. Així perquè no
l’utilitzem. La “Matança del Porc” sona fins i tot cruel i
en canvi “Fer el Mandongo” te un no se que d’exòtic i
festiu. Que al final és en el que ha quedat.