Hi ha qui diu que l’escriptor perd el control, sobre el significat del que ha escrit, en el moment que publica i es llegeix la seva obra… que passa a mans del lector.
Però, quin control en té abans d’escriure i, a més, quan es tracta d’un encàrrec?
A banda de que li suggereixin el tema… qui paga, mana?, com fa al dita, sobre el contingut? O l’autor és amo i senyor en quant és el que signa i, per tant, dona la cara (o el prestigi, si és que el té) pel que s’ha escrit?
Tractat d’Esmenalogia, de Renat de Rossinach, sorgeix a partir de quan el que paga i el que cobra no s’acaben de posar d’acord sobre com encarar un article (en aquest cas de Turisme Rural) per una revista.
No se si el tema pot semblar banal però és el detonant que porta a Renat de Rossinach a parlar, reflexionar, emprenyar-se, fer broma i buscar la complicitat del lector en prop d’un centenar de pàgines que tracten del turisme rural, sí, però també de cert poder (o de les persones que l’ostenten) i altres temes que van sorgint en un text que, quan li agafes el punt, t’ho passes molt bé.
Per cert, si enlloc d’un llibre fos una pel·lícula, abans o després de la mateixa, s’hi podria posar (pel que tinc entès) «basat en fets reals» (ni que siguin explicats només des d’una sola banda).
Del pseudònim Renat de Rossinach trobem poca cosa a la xarxa. Un canal de YouTube on s’esgruna el llibre en petits videoclips. O un compte de Facebook. I la plataforma (ara no em ve de gust posar el nom… ves quina ruqueria, però m’ha agafat així…) on, si no tinc mal entès, és l’únic lloc on es pot comprar el llibre (en format digital i físic), que pel que sembla, és el primer que escriu amb aquest nom o, més ben dit, pseudònim.
Bona lectura i bon humor… que no faltin!
